Sis maneres d'asfixiar una
llengua
ROGER TUGAS
Hi
ha una ofensiva recentralitzadora. Hi ha una visió
uniformitzadora de l'Estat, un intent d'imposar una
sola llengua, cultura i nació (lluís XIV: un roi, une foi, une loi)
Hi
ha un desinhibiment definitiu del nacionalisme espanyol, que a la fi de la
dictadura semblava que s'havia relaxat.
Els anteriors governs del PP o del PSOE mai no
havien atacat tant el català, fet que evidencia un canvi d'actitud.
El
que el general Franco i els franquistes no van poder
acabar de fer, ells que són més fatxes que els seus mestres creuen
que ho aconseguiran!
La qüestió central és el valor social del català, el
prestigi que fa que els parlants s'hi adhereixin o s'hi mantinguin
fidels.
"Si la llengua no té un estat al darrere o el que té hi és contrari -com és el
cas-, es perd valor social".
Els executius autonòmics poden treballar:
· per combatre les pulsions de Madrid
· per fer-li el joc
El PP opta per la segona opció, principalment
a través de sis vies:
1.
Qüestionar la unitat de la llengua catalana."Divideix i
venceràs", no és 1, sino 51, etc...
2.
Fer creure que el castellà ha
existit de sempre a Catalunya
3.
Posar traves en el
sistema educatiu...
4.
Evitar l'obligatorietat del
seu coneixement...
5.
Convertir en conflictiva
la normalització...
6.
Limitar les ajudes amb l’excusa de la crisi...
Sis maneres d'asfixiar una llengua
06/07/12
Avui tornem a parlar d’atacs a la llengua! Per variar.
Però també parlem de defensa de la llengua! En
Roger Tugas presenta d’una manera clara quina és l’estratègia científica, amb
un manual d'actuació compartit entre CCAA i entre membres i funcionaris del
gobierno, per asfixiar una llengua. Llegim-lo amb
atenció i vegem com podem contrarestar-ho. El que passa i ja ho hem explicat
sovint en aquest Bloc és que totes aquestes maneres d’atacar-nos tenen una continuació
perversa: mentre mires de trampejar un parany, ja te
n’han posat tres més i quan aconsegueixes pal·liar els efectes d’aquests
darrers, ja en tens més a sobre. Per terra, mar i aire! I aquest
treball és esgotador i a voltes desencoratjador. Però
sobretot et fa gastar totes les energies a combatre les escomeses de l’enemic.
I la feina important queda per fer!
L’article original del Roger Tugas té per
títol: Cinc maneres d'asfixiar una llengua. Jo m’he permès introduir-hi una sisena
manera, que he ficat entremig com a número 2. L’article del Tugas és optimista.
La meva petita part és pessimista...
OFENSIVA
DEL PP CONTRA EL CATALÀ
Sis maneres d'asfixiar una llengua
Roger Tugas – Joan A.
Forès
24/06/2012
"La prioritat de la legislatura serà la crisi", va
assegurar Mariano Rajoy a Joan Carles I en la seva primera entrevista després
de ser investit president espanyol. Era el mateix discurs repetit en campanya
electoral, quan va afirmar que el debat identitari
català responia a "discussions bizantines",
en un intent de demostrar que, lluny de predecessors seus com José María Aznar,
la qüestió nacional no li feia perdre la son i només es preocupava per
l'economia. L'ofensiva recentralitzadora iniciada ha
evidenciat la poca consistència de les paraules, però, a més, els líders
autonòmics del PP als Països Catalans s'han acarnissat aquest temps amb el
català com no ho havien fet mai abans.
Igualment, l'ofensiva té ben poc a veure amb la crisi, atès que
algunes de les mesures -com els canvis en l'educació- costaran més diners a
l'administració, però està ben coordinada entre les federacions del PP.
Busquen avançar en un ritme semblant contra la normalització lingüística amb un
manual d'actuació compartit.
El president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim
Torres, creu que al darrere hi ha una "visió
uniformitzadora de l'Estat, un intent d'imposar una sola llengua, cultura i
nació". "No sé si hi ha un cervell únic que ho
dirigeix", reconeix, però sí que detecta un repunt de les hostilitats cap
al català, un desinhibiment definitiu del nacionalisme
espanyol, que a la fi de la dictadura s'havia relaxat.
"El cas de les Balears és interessant", apunta, ja que els
seus anteriors governs del PP mai havien atacat tant el català, fet que
evidencia un canvi d'actitud.
Les fórmules per debilitar la llengua són diverses i en alguns
territoris poden pesar més unes que altres, però per Torres "la
qüestió central és el valor social" del català, el prestigi que fa que els
parlants s'hi adhereixin o s'hi mantinguin fidels.
"Si la llengua no té un estat al darrere o el que té hi és contrari -com
és el cas-, es perd valor social", assegura, tot i que els executius
autonòmics poden treballar per combatre les pulsions de Madrid o fer-li el joc.
El PP opta per la segona opció principalment a través de cinc vies
(sis vies).
1. Qüestionar la unitat de la llengua catalana
Mai fins ara el català tenia tants noms per definir-se. Al ja
clàssic valencià, el
president balear, José Ramon Bauzá, parla ara de mallorquí,
menorquí, eivissenc i formenterenc segons
l'illa en què es parli, i el govern aragonès del PP definirà per llei com a "aragonès
oriental" el català de la Franja de
Ponent. És clar que
una llengua té més prestigi si la parlen deu milions de persones -el total de
parlants de català- que si la parlen les desenes de milers d'habitants de la
Franja o Menorca, perquè es veu més inútil i provinciana que si es tracta com la
novena llengua de la UE. Torres explica, però, que en
els últims 10 o 20 anys "hi ha hagut un avenç molt important en la
consciència d'igualtat de la llengua", especialment
arran del seu ensenyament. Fins i tot al País Valencià,
origen del secessionisme, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -un organisme
oficial- ho accepta.
2. Fer creure que el castellà ha existit de sempre a
Catalunya
El franquisme sociològic, que continua tant viu com en la
dictadura, ha amagat sempre que a l’Espanya mediterrània es parlés altra
llengua que el castellà. I això ve del segle XV. Un feixista de sinistre
capteniment, el jesuïta i historiador basc (?) Fernando Garcia de Cortázar, a
sou de la FAES de l’Aznar1 i de la Fundació Danaes2 va
predicant la seva ideologia nacionalista espanyola fent
conferències i editant llibres com Breve Historia de España. Premiats per la
RAE. És l’individu que va fer unes declaracions insultants quan el nen Francesc
Colomer va recollir el premi Goya3 . A aquest individu li vaig
sentir dir en una entrevista radiofònica espanyola pontificant d’historiador
que a l’estat espanyol hi havia una llengua que era comuna a totes les regions,
i que d’altra part en segons
quins territoris tenien una segona llengua4...
La majoria d’immigrants espanyols que arribaven a Catalunya als
anys 40-50 eren illetrats i ningú els havia explicat la qüestió de les llengües
i potser sí l’episodi de la Torre de Babel, però els quedava molt lluny. Com
que eren illetrats, analfabets, per a ells era impensable que algú pogués
parlar diferent d’ells. No els cabia al cap. És el cas que ens varen explicar a
Formentera que ja fa molts anys una pagesa va arribar esverada on hi havia un
grup de pescadors i els va dir: Allà al port hi ha dos homes que
parlen, parlen i no diuen res. Havia sentit per primera vegada
una llengua diferent de la seva, que no s’havia mai parat a pensar que era
català, i que era el que parlaven una parella d’alemanys. I evidentment, segons
ella no deien res. Això va ser el trauma dels immigrants, la sorpresa en veure
que semblava que no hi hagués només la seva llengua al mon.
3. Posar traves en el sistema educatiu
Els principals canvis normatius vénen en l'ensenyament: el
president valencià, Alberto Fabra, vol substituir la
doble línia en català i castellà per un sistema trilingüe, mentre Bauzà es
carrega la immersió lingüística per aplicar el difunt model valencià.
En els dos casos s'han trobat amb una forta oposició i, sobretot a les Balears,
la prioritat massiva per la línia en català ha demostrat que
"l'adhesió a la llengua és molt més alta del que es pensaven".
El fet que una llengua sigui vehicular en l'educació també és un
element de prestigi i, sobretot, permet que gairebé
tota la població la conegui per sempre. "I durant la vida, es fan més
canvis cap al català que cap al castellà" explica Torres. La
presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, clama també sense èxit
per un model com el de Fabra. (Aquest article és del
juliol del 2012 i tant en Bauzà, com el Fabra, com el Wert i la seva llei, com el
TC i el TSJC, com els del lapao
han fet progressos que
haurem de combatre...)
4. Evitar l'obligatorietat del seu coneixement
Fins ara els treballadors públics de Catalunya i Balears havien de
conèixer el català, però ara Bauzá vol eliminar el requisit. "En realitat
és una imposició cap a la població", explica Torres, perquè no pot fer
servir el català a l'administració. Camacho vol
que tampoc sigui obligatori en l'etiquetatge i el cinema a Catalunya, cosa que
faria possible viure només en castellà, i el català es convertiria en un
element prescindible i sense valor. La sentència contra l’Estatut del TC ho
deixava ben clar: el català no és preferent!
5. Convertir en conflictiva la normalització
La tendència natural de les persones és evitar els conflictes. Per
això el PP tenyeix la normalització del català com una confrontació i defensa
evitar regulacions, sabedors que així el castellà s'imposarà per una fortalesa
més gran d'inici. Tot i això, "el conflicte
el provoquen ells", afirma Torres, que recorda que ara xiulen Bauzá allà
on va. Per fer sensació de normalitat, a més, Fabra mai parla en català,
i així el prestigi propi de la llengua del president es transfereix al
castellà.
6. Limitar les ajudes a la promoció amb la crisi
L'excusa de la crisi és perfecta a ulls del PP per retallar les
ajudes al català. Bauzá ha
anul·lat els ajuts a la premsa en català, als dinamitzadors lingüístics i a
nombroses associacions favorables a la normalització lingüística. Camacho també
carrega a Catalunya contra les subvencions a entitats com Òmnium.
Comentaris
· molletmod
o València
Roger Tugas ho ha posat clar: les
5 maneres més senzilles de matar sense que es note gaire,
democràticament, constitucionalment" una llengua, que odien. El PP ve
fent-ho al PV des de fa 35 anys i li ha anat força bé. El
que el general Franco i els franquistes no va poder acabar de fer ells ho
finiquitaran: l'única idea de tot plegat,
llengua catalana= separatisme; Així doncs, mort el gos (llengua), morta la
ràbia (separatisme "polak") i a continuar traguent-vos els calés,
"que estos catalufos son pocos y cobardes". Ja sabeu, imagineu-ho:
"Divideix i venceràs", la llengua ja no és 1, sino 51, et lleven el
nom per localismes aberrants, s'inventen ortografies absurdes, canvis constants
en la normativa, ara sense accents, ara amb, ara ab, lo, lo nostre, mosatros,
nosatres, atre, aixina, la llenga la fa lo poblem valencià tal com se
parla", total anarquia i bajanada constant, tot per a fotre la dignitat i
el prestigi social/cultural de l'idioma català, Es creen acadèmies
lingüístiques "no catalanes", IEC? Universitat? quita, uff bicho,
bicho, amb quotes d'acadèmics mercenaris superpolititzats (del règim ppsoista
sucursaler) que es diuen "científiques...Catalans, aneu a permetre que us
maten la llengua, la vostra llengua?
Nota 1
FAES cree en España como nación, plural y unida. Defiende la profundización en los vínculos
nacionales que unen a todos los españoles y sostiene la adecuada articulación
reflejada en la Constitución.
FAES señala los problemas de convivencia y de reducción de las
libertades que generan los nacionalismos.
Nota 2
La Fundación para la Defensa de la Nación
Española (DENAES) es una fundación que tiene, desde su origen, la
pretensión de recuperar e impulsar desde la sociedad civil el conocimiento y la
reivindicación de la Nación Española;
su realidad histórica, política, social y cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada