El secret més ben guardat
El gràfic, de nom Balanzas fiscales. Óptica de Flujo monetario, és el que finalment el
Ministerio de
Hacienda va publicar el 2008, amb dades del 2005. En l’estudi presenten
una multitud de quadres, per confondre l’enemic. Però no ens hem de confondre,
aquest que presentem és l’únic vàlid segons Sala i Martin i el Col·lectiu
Wilson:
En el gràfic es veu la balança de les CA amb
l’estat ordenades de menys (superàvit fiscal) a més (dèficit fiscal). Les de
dalt reben més diners dels que paguen. Les de baix paguen més diners dels que
reben. Les de dalt són les CA subsidiades, les de baix són les subsidiadores.
De seguida es veu que les tres primeres CCAA subsidiadores són les tres comunitats
dels Paisos Catalans, la quarta és Madrid i les dues següents, molt
més endarrera, són el País Basc i Navarra que tenen règim foral i no es
regeixen pels mateixos criteris que totes les altres.
També es veu que les dues grans comunitats subsidiadores, amb diferència són Madrid i Catalunya. I ara és quan cal aclarir aquesta dada.
Balances fiscals per CA a Espanya
També es veu que les dues grans comunitats subsidiadores, amb diferència són Madrid i Catalunya. I ara és quan cal aclarir aquesta dada.
Balances fiscals per CA a Espanya
En el quadre elaborat per FUNCAS i reproduït
pel CCN, del 2008, i si ens fixem en el requadre taronja hi llegim el següent
referit a la ubicació de la CA de Madrid:
El dèficit de Madrid és fictici:
·
o
Els 400.000 funcionaris de Madrid s’imputen a totes les CCAA
Que significa que formen part dels
diners suposadament tornats a Catalunya en serveis i infraestructures (recordem
que una tercera part dels impostos que paga Catalunya (en efectiu) tornen en
forma d’impostos retornats (en efectiu), una altra tercera part figura que
tornen en serveis i infraestructures i la darrera tercera part no torna!)...
·
Les inversions com el Teatro Real es reparteixen entre totes les CCAA
o
L’argument és semblant a
l’anterior i és que les inversions i despeses del Teatro Real o del Museu Reina
Sofia “son para todos los españoles” i per tant tots els ciutadans espanyols
han de pagar-ho, però en canvi el MNAC com que diuen que només és pels
catalans, ens l’hem de pagar nosaltres...
·
Moltes empreses situades fora de Madrid tenen el domicili fiscal a
Madrid
o
Que vol dir que paguen impostos a
Madrid i per tant puja la seva aportació fictícia a les arques de l’estat. Al principi dels
anys 80 hi havia tantes empreses amb seu a Madrid com a Catalunya, actualment a
Madrid hi ha el triple d’empreses domiciliades que a Catalunya.
Endesa (abans de ser venuda a una multinacional italiana) n’era un exemple
clar: era l’hereva de FECSA, hereva de Riegos y Fuerzas del Ebro, hereva de la
poderosa Barcelona Traction també anomenada La Canadenca, que havia sigut
creada a Catalunya a principis del segle XX i que havia absorbit el 1912 a la
Companyia Barcelonesa d’Electricitat fundada al seu torn el 1883, amb la
central elèctrica ubicada al Paral·lel
de Barcelona, coneguda per les tres xemeneies. Endesa té el 90% dels clients a
Catalunya i en canvi a Madrid no hi té cap client però pagava impostos a
Madrid...
Pressupostos de la Catalunya independent el 2013
Es presenten 5 gràfics que expliquen el fluix de diners dels impostos dels catalans cap a l’Agència Tributària Catalana (ATC) si el 2013 fos el primer any de la independència, i el repartiment d’aquests diners.
Abans de res cal saber quins impostos es recapten a Espanya i en quins conceptes.
En tota aquesta presentación no es té en compte el Frau Fiscal, altrament dit Evasió d'impostos.
Al final de l'apunt hi ha enllaços a les principals fonts d'informació. Segons sembla el Frau Fiscal de Catalunya podría ser d'uns 20.000 M€ anuals!
El primer gràfic, elaborat pel CCN és el següent:
En tota aquesta presentación no es té en compte el Frau Fiscal, altrament dit Evasió d'impostos.
Al final de l'apunt hi ha enllaços a les principals fonts d'informació. Segons sembla el Frau Fiscal de Catalunya podría ser d'uns 20.000 M€ anuals!
El primer gràfic, elaborat pel CCN és el següent:
Aquest gràfic explica les entrades a l’Agència Tributària Catalana (ATC),
provinents dels impostos dels catalans, suma dels impostos generals i de les
cotitzacions a la SS. Total 63.000 M€.
També explica com els 63.000 M€ es reparteixen entre les Despeses no financeres de la Generalitat
(Pressupost de la Generalitat pel 2013) més els Subsidis d’atur i pensions més els Interessos dels 45.000 M€ del Deute de la Generalitat.
Expressat amb gràfics de flux surten els dos gràfics següents. El
primer és el mateix del Gràfic de barres, el segon són les despeses de la
Generalitat entre les diferents àrees: Salut, Educació, Benestar social,
Administració i Varis. Cal notar que els 38.000 M€ del gràfic de barres es reparteixen
entre 36.000 M€ recaptats per l’ATE i 2.000M€ recaptats directament per la
Generalitat de Catalunya. Els 36.000M€ són la suma dels impostos pagats per
Catalunya: IRPF + IVA + IS + IE.
Els 25.000M€ són els aportats per les retencions de la SS als treballadors
i empreses catalanes.
Com que estem en l’escenari d’una Catalunya independent dels 4 grups
d’impostos anteriors no se’n queda cap l’Agència Tributària Espanyola i tots
passen a l’Agència Tributària Catalana. S’hi afegeixen a més els 2.000M€ dels
Impostos de Successions i altres recaptats directament per l’ATC. Total
disponible per la Generalitat: 38.000M€.
Dels 38.000M€ se n’han de destinar 3.000 M€ a complementar els 25.000
M€ de les cotitzacions anuals de la SS fins a obtenir els 28.000 M€ de Subsidis
i Pensions. La Caixa de la SS espanyola, ens apart de l’ATE, havia tingut
superàvit en els darrers 25 anys, molt superàvit provinent de les cotitzacions de la SS de
Catalunya i un poc de superàvit provinent de la SS espanyola. Amb la
crisi des de fa 2 o 3 anys el sentit s’ha invertit i ara hi ha dèficit. Se’n
destinen també 2.000M€ a pagar interessos del Deute i en queden 33.000M€ pels
Pressupostos de la Generalitat. Només se’n necessiten 27.000M€, sense
retallades i sobren 6.000M€ de Superàvit fiscal.
Amb el superàvit de 6.000M€ es poden realitzar infraestructures, reduir
el Deute, reduir impostos, reduir
peatges, incentivar la implantació d’empreses, catalanes o estrangeres. És el
que en Sala i Martin en diu l’efecte multiplicador de l’economia, o sigui el Dividend fiscal!
Els gràfics actualitzats són:
Sense espoli fiscal. No
retalladles
En el següent grup de gràfics es veu un escenari semblant però suposant que Catalunya continuï sent una CA d’Espanya, que en aquests moments és el cas real. En aquest cas cal restar 16.500 M€ que es queden a l’ATE, provinents del 50% de l’IRPF + 50% de l’IVA + el 42% dels Impostos especials menys una compensació de 3.020M€, que produeix els 16.500M€ d’espoli fiscal (Mas-Colell), de tal manera que el que queda pel Pressupost de la Generalitat no serien els 38.000 M€ d’una Catalunya independent sinó els 21.500 M€ que queden després de restar dels 36.000 M€ els 16.500 M€ de l’espoliació.
Dels 21.500M€ cal restar-hi com
abans els 2.000M€ de pagament d’interessos del Deute i 3.000M€ d’aportació en
aquestes circumstàncies de crisi a les pensions i Subsidis. Queden 16.500M€ en
comptes dels 33.000M€ anteriors.
I amb aquests 16.500M€ cal fer els Pressupostos (problema actual de la
Generalitat).
Una possible solució són les retallades salvatges mostrades.
Una altra manera hauria sigut augmentar impostos que en Mas-Colell ha
intentat fer (Euro per recepta, impost de dipòsits i transaccions bancàries)
que ha sigut torpedinat pel Ministeri d’Hisenda espanyol del Montoro.
Una altra possible solució és endeutar-se més si el Gobierno espanyol i
Brussel·les ho permeten.
Una solució mixta de Retallades i més endeutament és la que sembla que
tirarà endavant. Es dóna la paradoxa que amb els diners sense espoli fiscal o
amb menys espoli s’hauria pogut resoldre temporalment.
Ara resulta que hem de demanar préstecs a Madrid (que s’han de tornar,
amb interessos) d’uns diners que prèviament ens han retingut, per apaivagar
mínimament les retallades...
Amb espoli fiscal. Retallades
I aquesta
situació és la mateixa de l’any passat i dels anys a venir. I amb un Deute
sobirà monstruós que cada any puja.
Només hi ha una solució:
la independència, com en el primer escenari!
Com a conseqüència només els 16.500M€ restants
es poden utilitzar per cobrir les despeses dels Pressupostos de la Generalitat.
Cal retallar brutalment com s’ha expressat en el darrer gràfic, o endeutar-se
molt més, que ni la UE ni Espanya acceptarà i a més no ens convé, o arribar a
un mètode mixt: es retalla fonamentalment alleugerint la plantilla de Salut,
Ensenyament, etc, i a més ens endeutem encara més. Aquest any sembla que ens
permetran tenir un dèficit del 2% de PIB o sigui uns 4.000M€. La resta seran
retallades.
Aquest escenari és l’expressat en els dos
darrers gràfics, del CCN.
Nota: En una primera versió aquesta presentació mostrava els gràfics següents:
Varem decidir que eren més entenedors els que hem mostrat aquí, però queda algún vídeo amb la presentació antiga.
Les quantitats són exactament iguals, només canvia la forma de presentar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada