Estranya Espanya. Comentaris
Estranya Espanya, Espanya escanya, Espanya enganya,
Estranya Espanya
Estranya España?
sempre en
campanya!!!
|
Li surt de
l’entranya
desfer la companya
i quan pot l’escanya
i quan no pot,
l’enganya.
(però no aprèn)
|
Amb renovada sanya
Clava la banya.
Estranya España?
|
Jordi Ballester i Claveguera. Agost 2010
La presentació Estranya Espanya està feta a partir d’una poesia d’un amic, en Jordi Ballester, que va venir el dia que varem presentar-la per primer cop. La poesia diu en pocs mots tot el que tots pensem sobre Espanya, que escanya i que enganya, que clava la banya sempre que pot, sempre en campanya. I se’n conclou, sense dir-ho, que Espanya ens roba!
La presentació
però, va molt més enllà i explica fil per randa cada una de les petites o grans
trampes i infidelitats que Espanya comet. Com es veurà la suma de petites i mitjanes trampes és una
immensa i monstruosa trampa! Perquè resulta que no només ens roba
deixant de tornar-nos la part dels nostres impostos que ens pertocarien en un estat normal i
civilitzat, el 3% com a màxim del nostre PIB, sinó que en cada ocasió que pot
(hi ha un trist refrany castellà que diu “la ocasión hace al ladrón”) Espanya
sisa i sisa i sisa...
Que Espanya ens enganya, el 2011, no ho
dubta gairebé ningú! Aquí s’explica...
Dèficit fiscal
Comencem amb el
robatori més gros, el del dèficit o espoliació fiscal. Al gràfic, de nom L’Estat escanya econòmicament Catalunya,
es veu ordenat de menys (superàvit fiscal) a més (dèficit fiscal) la balança de
les CCAA amb l’estat. Les de dalt reben més diners dels que paguen. Les de baix
paguen més diners dels que reben. Les de dalt són les CCAA subsidiades, les de
baix són les subsidiadores. De seguida es veu que entre les quatre primeres CCAA subsidiadores hi
ha Madrid i les tres comunitats dels Paisos Catalans i les dues
següents, molt més endarrera, són el País Basc i Navarra que tenen règim foral
i no es regeixen pels mateixos criteris que totes les altres. També es veu que
les dues grans comunitats subsidiadores, amb diferència són Madrid i Catalunya.
I ara és quan cal aclarir aquesta dada. Si ens fixem en el requadre taronja hi
llegim el següent:
El dèficit de Madrid és fictici:
· Els 400.000 funcionaris de Madrid s’imputen a totes les CCAA
o
Que
significa que formen part dels diners suposadament tornats a Catalunya en
serveis i infraestructures (recordem que una tercera part dels impostos que
paga Catalunya (en efectiu) tornen en forma d’impostos retornats (en efectiu),
una altra tercera part figura que tornen en serveis i infraestructures i la
darrera tercera part no torna!)...
· Les inversions com el Teatro Real es reparteixen entre totes les CCAA
o
L’argument
és semblant a l’anterior i és que les inversions i despeses del Teatro Real o del
Museu Reina Sofia “son para todos los españoles” i per tant tots els ciutadans
espanyols han de pagar-ho, però en canvi el MNAC com que diuen que només és
pels catalans, ens l’hem de pagar nosaltres...
· Moltes empreses situades fora de Madrid tenen el domicili fiscal a Madrid
o
Que
vol dir que paguen impostos a Madrid i per tant puja la seva aportació fictícia
a les arques de l’estat. Al principi dels anys 80 hi havia tantes empreses amb
seu a Madrid com a Catalunya, actualment a Madrid hi ha el triple d’empreses
domiciliades que a Catalunya. Endesa (abans de ser venuda a una multinacional
italiana) n’era un exemple clar: era l’hereva de FECSA, hereva de Riegos y
Fuerzas del Ebro, hereva de la poderosa Barcelona Traction també anomenada La
Canadenca, que havia sigut creada a Catalunya a principis del segle XX i que
havia absorbit el 1912 a la Companyia Barcelonesa d’Electricitat fundada al seu
torn el 1883, amb la central elèctrica ubicada
al Paral·lel de Barcelona, coneguda per les tres xemeneies. Endesa té el
90% dels clients a Catalunya i en canvi a Madrid no hi té cap client però
pagava impostos a Madrid...
Balança fiscal per habitant i
any
En el gràfic,
similar a l’anterior però usant les dades de la Balança fiscal per habitant i any es pot veure la similitud de qui
més diners deixa de rebre: els Paisos Catalans, Madrid i les comunitats forals.
El dèficit per habitant més escandalós
és el de les Illes Balears on cada habitant deixa de rebre més de 5.000 €,
després ve Madrid, amb tots els condicionants explicats i després Catalunya on
cada habitant cada any deixa de rebre 2.700 €.
Pel cantó dels
subsidiats, i prescindint de Ceuta i Melilla resulta que Astúries, Extremadura
i Castella i Lleó reben més de 2.600 € per habitant i els següents, Canàries,
Galícia, Andalusia, Castella-La Mancha, Cantàbria i Múrcia reben més de 1.000 €
per habitant i any!
Llei d’ordinalitat en el
finançament de les CCAA
En el gràfic es
pot veure el nyap que suposa que Catalunya que té un índex de PIB de 121,
passi a 94 després
de l’anivellament (que s’hauria de dir ribotada!). I Extremadura que tenia un
índex de 68
passa a tenir un índex de 125 després de l’anivellament!
Catalunya és una
CA de règim comú dins de l’estat espanyol. Les CCAA de règim comú són aquelles que no recapten
directament ni regulen ni inspeccionen els impostos que paguen els seus
ciutadans. Cal que tinguem clar que Catalunya després del “café para todos” de
l’any 83 no és res més
que una merda
lligada amb un cordill. No té res a veure amb el que ens han estat
venent els polítics catalans amb el somriure murri dels espanyols
contemplant-nos com si fóssim bèsties en un zoo. No té res a veure amb
l’Espanya de dues velocitats. Catalunya té un Parlament, de fireta, com tenen totes les
altres CCAA, excepte Euskadi i Navarra.
La situació
política, social i econòmica de Catalunya
no té res a veure amb la Catalunya que ens varem imaginar, després de 40 anys
de dictadura franquista, quan cridàvem pels carrers els tres primers punts
aprovats per l’Assemblea de Catalunya abans de la mort d’en Franco: Llibertat, Amnistia
i Estatut d’Autonomia. Per cert el quart punt que era la Independència
va ser ràpidament oblidat quan els protopartits varen prendre’n les regnes.
Comparativa amb el sistema foral, d’Euskadi i de Navarra
Respecte al sistema foral
que tenen les CCAA que sí que recapten , regulen i inspeccionen els seus impostos podem
veure el gràfic de Comparativa amb el
sistema foral.
Aquí es veuen dos
grups de dades:
· Els recursos per habitant del País Basc
que són gairebé el triple que els de Catalunya
o
Per
això el País Basc té un atur del 7% o 8%, similar al dels països més rics d’Europa
i Catalunya té un atur del 20%, lleugerament inferior al d’Espanya. Per això
al País Basc es paguen a les empreses farmacèutiques a 15 dies i al País
Valencià a dos anys. No conec les dades de Catalunya però deuen acostar-se més
a les del País Valencià que a les del País Basc ...
o
El
que va pagar a Espanya el País Basc segons el seu estatut són només 1.337 M€,
corresponents a:
§ despeses de l’exèrcit
§ despeses de la Casa Reial
§ despeses del Cos Diplomàtic
i en canvi Catalunya va pagar 19.930 M€, corresponents al que li toca pagar
segons un
Estatut d’Autonomia que va néixer mort (i que va encantar i encanta a tots els
nostres polítics, ja que ells tenen la cadira assegurada) sempre que
no es moguin, perquè tal com deia l’hermano Arfonso, si es mouen no surten a la
foto!.
Catalunya té el dèficit fiscal
més gran del mon mundial
En el gràfic es
mostra com el Dèficit fiscal respecte al PIB que es té a Catalunya és del 10,2%
(dades del 2008 calculades per bancs i caixes i per la Generalitat de
Catalunya, ja que el Gobierno de España encara que se li demanin no les
lliura!).
Aquest dèficit
només el podem capir si el comparem amb els dèficits d’altres estats
democràtics de tipus federal. Sense comparació no podem esbrinar si el 10% del
PIB és molt o poc...
En el gràfic es
compara amb Alemanya, els Estats Units, el Canadà i Austràlia, que tenen
dèficits sempre inferiors al 3%. Els economistes estan d’acord a postular que
un dèficit fiscal superior al 4% porta el país a la depauperació, a
l’estrangulament, a l’escanyament...
I a Catalunya fa
dècades que el suportem...
Catalunya s’ha d’endeutar per compensar l’espoliació
continuada d’Espanya
Aquest quadre
s’ha d’entendre molt bé. I és molt útil! Usant un eix vertical de Deute Públic
respecte a PIB i un eix horitzontal de Saldo fiscal (dèficit o superàvit)
respecte a PIB, situa les diferents CCAA espanyoles en el quadre. El Deute
públic és l’endeutament de cada CA, per exemple Catalunya el 2010 té un deute
amb bancs i caixes, de l’estat o estrangers, de 31.000 M€ i un PIB de 200.000 M€.
Per situar Catalunya al gràfic s’ha de calcular el Deute Públic respecte al PIB
o sigui 31.000 / 200.000 = 15,5%. Com que el Saldo fiscal, en el cas de
Catalunya Dèficit fiscal, respecte al PIB és de -10%, ja es pot situar el punt
vermell de Catalunya a 15,5% vertical i -10% horitzontal. Si Extremadura té
un Deute públic del 8% del seu PIB i un Saldo fiscal, en aquest cas Superàvit,
del 17%,
també podem situar el punt blau d’Extremadura. I així amb totes les CCAA.
Un cop situats
tots els punts que defineixen les CCAA, és quan es pot analitzar el gràfic amb
visió de conjunt. Les CCAA que deuen més diners respecte al PIB, a caixes i
bancs, són per aquest ordre País Valencià-Catalunya-Balears- Castilla la
Mancha-Galícia. Les CCAA que deuen menys diners respecte al PIB, a caixes i
bancs, són per aquest ordre Cantàbria-Astúries-Euskadi-Castilla
León-Madrid-Múrcia-Extremadura-Andalucia-Canàries-Aragón-Navarra-Rioja.
D’altra part, les
CCAA amb Dèficit fiscal més elevat són per aquest ordre Balears-Catalunya-País Valencià-Madrid-Navarra-
Múrcia-Euskadi. També les CCA que tenen més Superàvit fiscal són per aquest
ordre Extremadura-Asturies-Galícia-CastillaLeón-Cantàbria-Andalucia-CastillaLaMancha-Aragon-Canarias-Rioja.
L’anàlisi del quadre
ens mostra on som els Països catalans en el seu conjunt. Doncs en l’angle
superior esquerra. Molt endeutament i molt dèficit fiscal.
L’anàlisi del quadre ens incita també a pensar
on voldríem realment viure, mentre estiguem encadenats a Espanya? Doncs és molt
fàcil: Amb poc endeutament (Deute Públic) i amb poc Dèficit fiscal. I això on
cau? Doncs tant a prop com fos possible de l’angle inferior dreta (com Astúries
que és la CA que més s’acosta a aquest desideratum).
Catalunya finança les prestacions
socials d’Espanya
Aquest gràfic és
prou entenedor. Resulta que la Seguretat Social, amb la conya de la Caixa Única,
amb el suport de CCOO i d’UGT manté les regnes de la caixa de la SS en mans de
l’estat. Recordeu que dels impostos que paga Catalunya, del de la SS no en
torna ni un euro. I aleshores passa el que mostra el gràfic pel que respecta a les recaptacions de la SS i el seu destí en
les pensions. Cal entendre que el
sistema espanyol de pensions és de repartiment i no un sistema acumulatiu. Això vol dir que el que es recapta cada mes
en impostos de les empreses i dels treballadors, s’utilitza per pagar les
pensions dels jubilats del mes següent. Ara bé, en els darrers anys hi ha hagut
superàvit de recaptació, i ha servit per omplir el Fons
de Reserva Estatal. Aquest fons és el que ha de servir en el
futur per pagar les pensions dels futurs jubilats.
Les últimes dades que es coneixen, ja que l’estat no vol deixar-les anar,
són del 2007. Prenent com a base les aportacions al
fons de reserva de la SS dels anys 2004-2007 en els que hi havia
hagut superàvit d’ingressos resulta que l’aportació catalana fou de 13.097 M€ i la de la resta de l’estat de 4.500 M€. O sigui que del total d’aportacions el 74,4% provenia de Catalunya i el 25,6% provenia de la resta de l’estat...
Com que Catalunya tenia 7,1 milions
d’habitants i la resta de l’estat en tenia 38,5, resulta
que l’aportació per habitant de Catalunya era de 13.097 / 7,1 = 1.845 €
i l’aportació de la resta era de 4.500 / 38,5 = 117 €.
Si es comparen les dues xifres resulta que els ciutadans catalans aportaven
unes 16 vegades més diners que els de la
resta de l’estat al Fons de Reserva de la SS
. Els treballadors catalans havien finançat les pensions futures del jubilats
de tot l’estat. Avui, 2013, ja som en el futur explicat suara i estem finançant
les pensions de les altres comunitats.
Aquests quatre anys no són un cas aïllat! Catalunya genera més impostos
de SS per habitant ja que té menys atur que la resta de CC i sobretot perquè té
una taxa de funcionaris molt baixa. Veient aquestes xifres s’entén molt bé que
Espanya, el nacionalisme espanyol, el PSOE, el PP, els sindicats espanyolistes
i corruptes ( CCOO, UGT), el TS, el TC i el TSJC, no vulguin ni sentir parlar
de “trencar” el que ells en diuen, la Caixa Única de la SS!
Aquesta proporció deu haver sigut així fins el 2010, però any 2011 la
caixa de la seguretat social ha tingut pèrdues que significa que amb les
aportacions a la SS de tots els espanyols no s’han arribat a cobrir les
pensions dels jubilats. I les primeres aportacions per pagar les pensions, com
hem explicat deuen haver vingut del Fons de Reserva
finançat en els anys anteriors pels catalans. http://www.324.cat/noticia/101381/altres/Zapatero-anuncia-que-mantindra-la-caixa-unica-de-la-Seguretat-Social
El 2012 l'estat s'ha baratat el Fons de Reserva i ha comprat el seu propi Deute Públic. Per tant avui, a la Caixa Única hi ha paperets. Hi ha deute public espanyol, que per llei havia d'invertir-se en valors segurs, no en valors volàtils. Els valors actuals estasn sotmesos a la compravenda del que se'n diu Mercat Secundari. Si España va bien que deia l'Aznar, aquests valors són consistents. En cas contrari són Bons Escombraria...
Si arriba el moment que aquests Bons es converteixen en Bons Escombraria, la Caixa Única es queda sense els diners que s'havien acumulat en el Fons de Reserva gràcies a les aportacions dels catalans!
PIB versus Inversió de l’Estat a
Catalunya
El gràfic és també molt entenedor. Compara les aportacions de Catalunya
al PIB espanyol des del 1995 fins el 2005 amb les inversions de l’estat a
Catalunya en el mateix període. Resulta que l’aportació ha sigut constant del
19% i en canvi les inversions han oscil·lat entre el 13% i el 8%, baixant...
Això significa que Catalunya ha rebut entre un 7%
i un 12% menys del que li pertocaria, des de l'any 1995. Acumulat any rere any.
Inversions reals comparades amb
inversions pressupostades
Una altra taula
semblant és la que compara les inversions executades respecte a les
pressupostades a Madrid i a Catalunya i resulta que a Madrid oscil·len entre el
82% i
el 121%,
gairebé cada any per sobre del 100% i en canvi a Catalunya oscil·la entre el 79% i el
72%,
sempre per sota del 80%. De cada 5 anys, en un no s’inverteix res a
Catalunya respecte al que s’ha pressupostat. I per això Madrid té més i millors
rodalies i més metros que Catalunya.
Els preus del transport de viatgers amb AVE
Aquesta és una qüestió
increïble! Per què els preus de l’AVE són diferents segons el trajecte? Per què
els preus a Catalunya són els més cars? L’AVE Madrid-Barcelona, sol portar un 80% més de viatgers que
el Madrid-Sevilla i en canvi és un 40% més car! Greuge comparatiu!
Pur què? Pur què?
Beques
Un altre greuge
comparatiu. Les beques, que segons l’Estatut del 1979 corresponien a Catalunya,
no foren traspassades. L’any 2001 malgrat que el TC després d’infinites demandes
vagi atorgar a la Generalitat la competència en la gestió de les beques, les
beques continuaven i continuen sense
arribar.
En tots els anys
de pseudodemocràcia les beques a Catalunya són un 8% de les beques de tot l’estat
encara que el nombre d’estudiants sigui del 17%!
Ajuts a la dependencia
Un altre cas de
menyspreu i d’estafa a Catalunya: De cada 100 demandes d’ajuts a la dependència
a Andalusia se’n concedeixen 49. De cada100 demandes d’ajuts a la dependència a
Catalunya se’n concedeixen 35...
Renda d’emancipació
Un altre cas
semblant a l’anterior amb la renda d’emancipació. De cada 100 sol·licituds
d’aquesta renda se’n concedeixen 81 a Cantàbria, 79 a Castilla-La Mancha, etc. A
Catalunya se’n concedeixen 49!
Inversions pressupostades per
Fomento respecte a obra realitzada
Ja hem explicat
que el ministeri de Foment és el més informal i apart de les animalades de no
voler pressupostar ni construir de cap manera el Corredor Mediterrani i de
construir quilòmetres i quilòmetres de vies d’AVE per La Mancha per on no hi
viatja ningú i a que finalment han hagut de ser tancats els serveis
Ciudad-Real-Cuenca-Albacete, es comporta com explica el gràfic a Catalunya.
De l’any 2009 en
que hi havia pressupostats 763 M€ per Catalunya en infraestructures de
transport terrestre, només se n’han invertit 256. Per tant un 67% de la inversió no
s’ha realitzat. I aquest comportament és l’habitual en aquest
ministeri com veurem finalment en la següent mostra.
Inversions en Rodalies Barcelona
Les
infraestructures de transport terrestre, trens i ferrocarrils de Catalunya,
així com les inversions en trens i
infraestructures de rodalies de Barcelona és tercermundista! Del pla de rodalies de 7 anys 2008-2015 de 4.000 M€,
en el 2011, a la meitat del període només se n’havien complert 306,
l’equivalent al 8%
de tot el que s’havia d’invertir! Mentrestant s’han invertit més de 10.000 M€
en infraestructures ferroviàries Madrid-Galícia, Madrid-Extremadura i
Madrid-Astúries...
Com ja sabem, els
trens a Catalunya no arriben mai a l’hora. La gent empipada agafa el cotxe,
pagant peatge...
El parc mòbil de
ferrocarrils a Catalunya té una antiguitat mitja de 15 anys i a Madrid de 5
anys. Vol dir que Renfe retira trens vells de Madrid i els encoloma a
Catalunya!
Aeroport de Barajas respecte a Aeroport del Prat
L'estat té convenis signats amb molts països pels quals els vols entre Espanya i cada un d'aquests països han d'utilitzar precisament l'aeroport de Barajas. És un greuge comparatiu de dictadura bananera!
I aquests convenis que varen començar durant la primera part de la Dictadura franquista, continua amb la segona part, anomenada monarquia franquista! Des del 1980, inici de la monarquia franquista, prop de 15 nous països han estat obligats a signar els convenis, o sigui que des de l'Iran, des de l'Irac o des de l'Índia els passatgers han de pasar per sobre de Barcelona, anar fins a Madrid i seguir cap a Barcelona amb un altre vol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada