Presentació

Bloc per donar a a conèixer i compartir.

diumenge, 21 de juliol del 2013

Estranya Espanya. Comentaris


Estranya Espanya. Comentaris

Estranya Espanya, Espanya escanya, Espanya enganya,


 

Estranya Espanya
Estranya España?
sempre en campanya!!!

 

Li surt de l’entranya
desfer la companya
i quan pot l’escanya
i quan no pot, l’enganya.
(però no aprèn)
Amb renovada sanya
Clava la banya.
Estranya España?

 


Jordi Ballester i Claveguera. Agost 2010


 La presentació Estranya Espanya està feta a partir d’una poesia d’un amic, en Jordi Ballester, que va venir el dia que varem presentar-la per primer cop. La poesia diu en pocs mots tot el que tots pensem sobre Espanya, que escanya i que enganya, que clava la banya sempre que pot, sempre en campanya. I se’n conclou, sense dir-ho, que Espanya ens roba! 

 
La presentació però, va molt més enllà i explica fil per randa cada una de les petites o grans trampes i infidelitats que Espanya comet. Com es veurà la suma de petites i mitjanes trampes és una immensa i monstruosa trampa! Perquè resulta que no només ens roba deixant de tornar-nos la part dels nostres impostos  que ens pertocarien en un estat normal i civilitzat, el 3% com a màxim del nostre PIB, sinó que en cada ocasió que pot (hi ha un trist refrany castellà que diu “la ocasión hace al ladrón”) Espanya sisa i sisa i sisa...

Que Espanya ens enganya, el 2011, no ho dubta gairebé ningú! Aquí s’explica...

Dèficit fiscal


Comencem amb el robatori més gros, el del dèficit o espoliació fiscal. Al gràfic, de nom L’Estat escanya econòmicament Catalunya, es veu ordenat de menys (superàvit fiscal) a més (dèficit fiscal) la balança de les CCAA amb l’estat. Les de dalt reben més diners dels que paguen. Les de baix paguen més diners dels que reben. Les de dalt són les CCAA subsidiades, les de baix són les subsidiadores. De seguida es veu que entre les quatre primeres CCAA subsidiadores hi ha Madrid i les tres comunitats dels Paisos Catalans i les dues següents, molt més endarrera, són el País Basc i Navarra que tenen règim foral i no es regeixen pels mateixos criteris que totes les altres. També es veu que les dues grans comunitats subsidiadores, amb diferència són Madrid i Catalunya. I ara és quan cal aclarir aquesta dada. Si ens fixem en el requadre taronja hi llegim el següent:

 

El dèficit de Madrid és fictici:


·       Els 400.000 funcionaris de Madrid s’imputen a totes les CCAA

o   Que significa que formen part dels diners suposadament tornats a Catalunya en serveis i infraestructures (recordem que una tercera part dels impostos que paga Catalunya (en efectiu) tornen en forma d’impostos retornats (en efectiu), una altra tercera part figura que tornen en serveis i infraestructures i la darrera tercera part no torna!)...

·       Les inversions com el Teatro Real es reparteixen entre totes les CCAA

o   L’argument és semblant a l’anterior i és que les inversions i despeses del Teatro Real o del Museu Reina Sofia “son para todos los españoles” i per tant tots els ciutadans espanyols han de pagar-ho, però en canvi el MNAC com que diuen que només és pels catalans, ens l’hem de pagar nosaltres...

·       Moltes empreses situades fora de Madrid tenen el domicili fiscal a Madrid

o   Que vol dir que paguen impostos a Madrid i per tant puja la seva aportació fictícia a les arques de l’estat. Al principi dels anys 80 hi havia tantes empreses amb seu a Madrid com a Catalunya, actualment a Madrid hi ha el triple d’empreses domiciliades que a Catalunya. Endesa (abans de ser venuda a una multinacional italiana) n’era un exemple clar: era l’hereva de FECSA, hereva de Riegos y Fuerzas del Ebro, hereva de la poderosa Barcelona Traction també anomenada La Canadenca, que havia sigut creada a Catalunya a principis del segle XX i que havia absorbit el 1912 a la Companyia Barcelonesa d’Electricitat fundada al seu torn el 1883, amb la central elèctrica ubicada  al Paral·lel de Barcelona, coneguda per les tres xemeneies. Endesa té el 90% dels clients a Catalunya i en canvi a Madrid no hi té cap client però pagava impostos a Madrid...

Balança fiscal per habitant i any


En el gràfic, similar a l’anterior però usant les dades de la Balança fiscal per habitant i any es pot veure la similitud de qui més diners deixa de rebre: els Paisos Catalans, Madrid i les comunitats forals. El  dèficit per habitant més escandalós és el de les Illes Balears on cada habitant deixa de rebre més de 5.000 €, després ve Madrid, amb tots els condicionants explicats i després Catalunya on cada habitant cada any deixa de rebre 2.700 €.



Pel cantó dels subsidiats, i prescindint de Ceuta i Melilla resulta que Astúries, Extremadura i Castella i Lleó reben més de 2.600 € per habitant i els següents, Canàries, Galícia, Andalusia, Castella-La Mancha, Cantàbria i Múrcia reben més de 1.000 € per habitant i any!

Llei d’ordinalitat en el finançament de les CCAA


En el gràfic es pot veure el nyap que suposa que Catalunya que té un índex de PIB de 121, passi a 94 després de l’anivellament (que s’hauria de dir ribotada!). I Extremadura que tenia un índex de 68 passa a tenir un índex de 125 després de l’anivellament!



 

 

 


Catalunya és una CA de règim comú dins de l’estat espanyol. Les CCAA de règim comú són aquelles que no recapten directament ni regulen ni inspeccionen els impostos que paguen els seus ciutadans. Cal que tinguem clar que Catalunya després del “café para todos” de l’any 83 no és res més que una merda lligada amb un cordill. No té res a veure amb el que ens han estat venent els polítics catalans amb el somriure murri dels espanyols contemplant-nos com si fóssim bèsties en un zoo. No té res a veure amb l’Espanya de dues velocitats. Catalunya té un Parlament, de fireta, com tenen totes les altres CCAA, excepte Euskadi i Navarra.

La situació política, social i econòmica  de Catalunya no té res a veure amb la Catalunya que ens varem imaginar, després de 40 anys de dictadura franquista, quan cridàvem pels carrers els tres primers punts aprovats per l’Assemblea de Catalunya abans de la mort d’en Franco: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Per cert el quart punt que era la Independència va ser ràpidament oblidat quan els protopartits varen prendre’n les regnes.


 

Comparativa amb el sistema foral, d’Euskadi i de Navarra
Respecte al sistema foral que tenen les CCAA que sí que recapten , regulen i inspeccionen els seus impostos podem veure el gràfic de Comparativa amb el sistema foral.
 



Aquí es veuen dos grups de dades:

·       Els recursos per habitant del País Basc que són gairebé el triple que els de Catalunya

o   Per això el País Basc té un atur del 7% o 8%, similar al dels països més rics d’Europa i Catalunya té un atur del 20%, lleugerament inferior al d’Espanya. Per això al País Basc es paguen a les empreses farmacèutiques a 15 dies i al País Valencià a dos anys. No conec les dades de Catalunya però deuen acostar-se més a les del País Valencià que a les del País Basc ...

o   El que va pagar a Espanya el País Basc segons el seu estatut són només 1.337 M€, corresponents a:

§  despeses de l’exèrcit

§  despeses de la Casa Reial

§  despeses del Cos Diplomàtic

i en canvi Catalunya va pagar 19.930 M€, corresponents al que li toca pagar segons un Estatut d’Autonomia que va néixer mort (i que va encantar i encanta a tots els nostres polítics, ja que ells tenen la cadira assegurada) sempre que no es moguin, perquè tal com deia l’hermano Arfonso, si es mouen no surten a la foto!.


Catalunya té el dèficit fiscal més gran del mon mundial


En el gràfic es mostra com el Dèficit fiscal respecte al PIB que es té a Catalunya és del 10,2% (dades del 2008 calculades per bancs i caixes i per la Generalitat de Catalunya, ja que el Gobierno de España encara que se li demanin no les lliura!).



Aquest dèficit només el podem capir si el comparem amb els dèficits d’altres estats democràtics de tipus federal. Sense comparació no podem esbrinar si el 10% del PIB és molt o poc...

En el gràfic es compara amb Alemanya, els Estats Units, el Canadà i Austràlia, que tenen dèficits sempre inferiors al 3%. Els economistes estan d’acord a postular que un dèficit fiscal superior al 4% porta el país a la depauperació, a l’estrangulament, a l’escanyament...

I a Catalunya fa dècades que el suportem...


Catalunya s’ha  d’endeutar per compensar l’espoliació continuada d’Espanya


Aquest quadre s’ha d’entendre molt bé. I és molt útil! Usant un eix vertical de Deute Públic respecte a PIB i un eix horitzontal de Saldo fiscal (dèficit o superàvit) respecte a PIB, situa les diferents CCAA espanyoles en el quadre. El Deute públic és l’endeutament de cada CA, per exemple Catalunya el 2010 té un deute amb bancs i caixes, de l’estat o estrangers, de 31.000 M€ i un PIB de 200.000 M€. Per situar Catalunya al gràfic s’ha de calcular el Deute Públic respecte al PIB o sigui 31.000 / 200.000 = 15,5%. Com que el Saldo fiscal, en el cas de Catalunya Dèficit fiscal, respecte al PIB és de -10%, ja es pot situar el punt vermell de Catalunya a 15,5% vertical i -10% horitzontal. Si Extremadura té un Deute públic del 8% del seu PIB i un Saldo fiscal, en aquest cas Superàvit, del 17%, també podem situar el punt blau d’Extremadura. I així amb totes les CCAA.



Un cop situats tots els punts que defineixen les CCAA, és quan es pot analitzar el gràfic amb visió de conjunt. Les CCAA que deuen més diners respecte al PIB, a caixes i bancs, són per aquest ordre País Valencià-Catalunya-Balears- Castilla la Mancha-Galícia. Les CCAA que deuen menys diners respecte al PIB, a caixes i bancs, són per aquest ordre Cantàbria-Astúries-Euskadi-Castilla León-Madrid-Múrcia-Extremadura-Andalucia-Canàries-Aragón-Navarra-Rioja.

D’altra part, les CCAA amb Dèficit fiscal més elevat són per aquest ordre Balears-Catalunya-País Valencià-Madrid-Navarra- Múrcia-Euskadi. També les CCA que tenen més Superàvit fiscal són per aquest ordre Extremadura-Asturies-Galícia-CastillaLeón-Cantàbria-Andalucia-CastillaLaMancha-Aragon-Canarias-Rioja. 

L’anàlisi del quadre ens mostra on som els Països catalans en el seu conjunt. Doncs en l’angle superior esquerra. Molt endeutament i molt dèficit fiscal.

 L’anàlisi del quadre ens incita també a pensar on voldríem realment viure, mentre estiguem encadenats a Espanya? Doncs és molt fàcil: Amb poc endeutament (Deute Públic) i amb poc Dèficit fiscal. I això on cau? Doncs tant a prop com fos possible de l’angle inferior dreta (com Astúries que és la CA que més s’acosta a aquest desideratum).
 

Catalunya finança les prestacions socials d’Espanya 


Aquest gràfic és prou entenedor. Resulta que la Seguretat Social, amb la conya de la Caixa Única, amb el suport de CCOO i d’UGT manté les regnes de la caixa de la SS en mans de l’estat. Recordeu que dels impostos que paga Catalunya, del de la SS no en torna ni un euro. I aleshores passa el que mostra el gràfic pel que respecta a les recaptacions de la SS i el seu destí en les pensions. Cal entendre que el sistema espanyol de pensions és de repartiment i no un sistema acumulatiu. Això vol dir que el que es recapta cada mes en impostos de les empreses i dels treballadors, s’utilitza per pagar les pensions dels jubilats del mes següent. Ara bé, en els darrers anys hi ha hagut superàvit de recaptació, i ha servit per omplir el Fons de Reserva Estatal. Aquest fons és el que ha de servir en el futur per pagar les pensions dels futurs jubilats.



Les últimes dades que es coneixen, ja que l’estat no vol deixar-les anar, són del 2007. Prenent com a base les aportacions al fons de reserva de la SS dels anys 2004-2007 en els que hi havia hagut superàvit d’ingressos resulta que l’aportació catalana fou de 13.097 M€ i la de la resta de l’estat de 4.500 M€. O sigui que del total d’aportacions el 74,4% provenia de Catalunya i el 25,6% provenia de la resta de l’estat...

Com que Catalunya tenia 7,1 milions d’habitants i la resta de l’estat en tenia 38,5, resulta que l’aportació per habitant de Catalunya era de 13.097 / 7,1 =  1.845 € i l’aportació de la resta era de 4.500 / 38,5 = 117 €. Si es comparen les dues xifres resulta que els ciutadans catalans aportaven unes 16 vegades més diners que els de la resta de l’estat al Fons de Reserva de la SS . Els treballadors catalans havien finançat les pensions futures del jubilats de tot l’estat. Avui, 2013, ja som en el futur explicat suara i estem finançant les pensions de les altres comunitats.

Aquests quatre anys no són un cas aïllat! Catalunya genera més impostos de SS per habitant ja que té menys atur que la resta de CC i sobretot perquè té una taxa de funcionaris molt baixa. Veient aquestes xifres s’entén molt bé que Espanya, el nacionalisme espanyol, el PSOE, el PP, els sindicats espanyolistes i corruptes ( CCOO, UGT), el TS, el TC i el TSJC, no vulguin ni sentir parlar de “trencar” el que ells en diuen, la Caixa Única de la SS!

Aquesta proporció deu haver sigut així fins el 2010, però any 2011 la caixa de la seguretat social ha tingut pèrdues que significa que amb les aportacions a la SS de tots els espanyols no s’han arribat a cobrir les pensions dels jubilats. I les primeres aportacions per pagar les pensions, com hem explicat deuen haver vingut del Fons de Reserva finançat en els anys anteriors pels catalans. http://www.324.cat/noticia/101381/altres/Zapatero-anuncia-que-mantindra-la-caixa-unica-de-la-Seguretat-Social
El 2012 l'estat s'ha baratat el Fons de Reserva i ha comprat el seu propi Deute Públic. Per tant avui, a la Caixa Única hi ha paperets. Hi ha deute public espanyol, que per llei havia d'invertir-se en valors segurs, no en valors volàtils. Els valors actuals estasn sotmesos a la compravenda del que se'n diu Mercat Secundari. Si España va bien que deia l'Aznar, aquests valors són consistents. En cas contrari són Bons Escombraria...
Si arriba el moment que aquests Bons es converteixen en Bons Escombraria, la Caixa Única es queda sense els diners que s'havien acumulat en el Fons de Reserva gràcies a les aportacions dels catalans! 


PIB versus Inversió de l’Estat a Catalunya


El gràfic és també molt entenedor. Compara les aportacions de Catalunya al PIB espanyol des del 1995 fins el 2005 amb les inversions de l’estat a Catalunya en el mateix període. Resulta que l’aportació ha sigut constant del 19% i en canvi les inversions han oscil·lat entre el 13% i el 8%, baixant...



Això significa que Catalunya ha rebut entre un 7% i un 12% menys del que li pertocaria, des de l'any 1995. Acumulat any rere any.


Inversions reals comparades amb inversions pressupostades


Una altra taula semblant és la que compara les inversions executades respecte a les pressupostades a Madrid i a Catalunya i resulta que a Madrid oscil·len entre el 82% i el 121%, gairebé cada any per sobre del 100% i en canvi a Catalunya oscil·la entre el 79% i el 72%, sempre per sota del 80%. De cada 5 anys, en un no s’inverteix res a Catalunya respecte al que s’ha pressupostat. I per això Madrid té més i millors rodalies i més metros que Catalunya.



  

Els preus del transport de viatgers amb AVE

 

Aquesta és una qüestió increïble! Per què els preus de l’AVE són diferents segons el trajecte? Per què els preus a Catalunya són els més cars? L’AVE Madrid-Barcelona, sol portar un 80% més de viatgers que el Madrid-Sevilla i en canvi és un 40% més car! Greuge comparatiu! Pur què? Pur què?



 

 

 

Beques


Un altre greuge comparatiu. Les beques, que segons l’Estatut del 1979 corresponien a Catalunya, no foren traspassades. L’any 2001 malgrat que el TC després d’infinites demandes vagi atorgar a la Generalitat la competència en la gestió de les beques, les beques continuaven  i continuen sense arribar.



En tots els anys de pseudodemocràcia les beques a Catalunya són un 8% de les beques de tot l’estat encara que el nombre d’estudiants sigui del 17%!

 

Ajuts a la dependencia


Un altre cas de menyspreu i d’estafa a Catalunya: De cada 100 demandes d’ajuts a la dependència a Andalusia se’n concedeixen 49. De cada100 demandes d’ajuts a la dependència a Catalunya se’n concedeixen 35...



Renda d’emancipació


Un altre cas semblant a l’anterior amb la renda d’emancipació. De cada 100 sol·licituds d’aquesta renda se’n concedeixen 81 a Cantàbria, 79 a Castilla-La Mancha, etc. A Catalunya se’n concedeixen 49!



 

Inversions pressupostades per Fomento respecte a obra realitzada


Ja hem explicat que el ministeri de Foment és el més informal i apart de les animalades de no voler pressupostar ni construir de cap manera el Corredor Mediterrani i de construir quilòmetres i quilòmetres de vies d’AVE per La Mancha per on no hi viatja ningú i a que finalment han hagut de ser tancats els serveis Ciudad-Real-Cuenca-Albacete, es comporta com explica el gràfic a Catalunya.



De l’any 2009 en que hi havia pressupostats 763 M€ per Catalunya en infraestructures de transport terrestre, només se n’han invertit 256. Per tant un 67% de la inversió no s’ha realitzat. I aquest comportament és l’habitual en aquest ministeri com veurem finalment en la següent mostra.

 

Inversions en Rodalies Barcelona


Les infraestructures de transport terrestre, trens i ferrocarrils de Catalunya, així com les  inversions en trens i infraestructures de rodalies de Barcelona és tercermundista!  Del pla de rodalies de 7 anys 2008-2015 de 4.000 M€, en el 2011, a la meitat del període només se n’havien complert 306, l’equivalent al 8% de tot el que s’havia d’invertir! Mentrestant s’han invertit més de 10.000 M€ en infraestructures ferroviàries Madrid-Galícia, Madrid-Extremadura i Madrid-Astúries...



Com ja sabem, els trens a Catalunya no arriben mai a l’hora. La gent empipada agafa el cotxe, pagant peatge...

El parc mòbil de ferrocarrils a Catalunya té una antiguitat mitja de 15 anys i a Madrid de 5 anys. Vol dir que Renfe retira trens vells de Madrid i els encoloma a Catalunya!


Aeroport de Barajas respecte a Aeroport del Prat

L'estat té convenis signats amb molts països pels quals els vols entre Espanya i cada un d'aquests països han d'utilitzar precisament l'aeroport de Barajas. És un greuge comparatiu de dictadura bananera!
I aquests convenis que varen començar durant la primera part de la Dictadura franquista, continua amb la segona part, anomenada monarquia franquista! Des del 1980, inici de la monarquia franquista, prop de 15 nous països han estat obligats a signar els convenis, o sigui que des de l'Iran, des de l'Irac o des de l'Índia els passatgers han de pasar per sobre de Barcelona, anar fins a Madrid i seguir cap a Barcelona amb un altre vol...



 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada