Presentació

Bloc per donar a a conèixer i compartir.

dimecres, 1 de maig de 2013

La supervivència de l'estat espanyol finançada per Catalunya. El Pla Marshall, la Reunificació alemanya i l’espoli continuat de Catalunya per Espanya


*20/01/2011. La supervivència de l'estat espanyol finançada per Catalunya. El Pla Marshall, la Reunificació alemanya i l’espoli continuat de Catalunya per Espanya


Avui recuperem uns càlculs sobre la solidaritat fets pel Centre Català de negocis (CCN) en el seu llibre Catalunya Estat d’Europa. Els càlculs comparen l'aportació de cada ciutadà en el seu moment i en el seu territori per a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, per a la reunificació d'Alemanya a partir del 1990 i per a la supervivència de l'estat espanyol finançat per Catalunya (càlculs des del 2000 al 2010). 

Segons expliquen en el llibre per ser solidari cal complir tres premisses:

·       Primer, voluntat d'ajudar a qui ho necessita

·       Segon, quantitat de diners de l'ajut que ha de ser pactada. Amb el Pla Marshall i amb la reunificació alemanya es va pactar una quantitat estricta de diners

·       Tercer, l'ajuda ha de ser limitada en el temps. El Pla Marshall es va limitar a 4 anys i la reunificació alemanya a 10 anys 

En el cas de Catalunya no es compleixen cap de les tres premisses per ser solidari:

·       Els catalans no hem decidit mai si volem ser solidaris o no, ens hi obliguen.

·       Fins fa poc l'estat espanyol no ens ha dit la quantitat de diners de l'espoliació fiscal

·       I per al tercer punt, la durada en el temps és indefinida. 

El Pla Marshall, finançat pels USA, va aportar a l'Europa occidental destruïda per la guerra 97.000 milions de $ (valor actualitzat) repartits  durant 4 anys del 1947 al 1951. Això era equivalent a l'aportació per persona de 165 Euros per any, equivalent a l'1,23% de la renda personal de cada americà.

Per a la reunificació alemanya, la RFD va destinar 600.000 milions d'Euros repartits en 10 anys. Això era equivalent a l'aportació de 984 € per persona i any, equivalent al 3,75% de la renda personal de cada alemany.

El Dèficit fiscal crònic de Catalunya respecte a Espanya fa que en els darrers 10 anys s'hagin deixat d'ingressar 220.000 milions d'Euros repartits en 22.000 milions €/any. Això representa 3.014 € per persona i any, equivalent al 10,19% de la renda personal de cada català, independentment de si se sent català, més català que espanyol, tant català com espanyol, més espanyol que català, espanyol o ns/nc.
 A sota hi ha la taula explicant aquestes quantitats, relacionant-les amb el PIB i el PIB per habitant de cada cas.

L'anàlisi d'aquestes quantitats fa veure que l'espoliació que està patint Catalunya des de sempre però més intensament en els darrers 10 anys és per a cada any 3 vegades més gran que el cost anual per persona de la reunificació alemanya i unes 20 vegades més gran que el cost per persona del Pla Marshall!

Vegi’s el gràfic següent !


 
Comparació entre les aportacions de cada ciutadà al Pla Marshall, a la reunificació alemanya i a l'espoliació de Catalunya
 
Import actualitzat (milions)
Import total (milions)
Nombre habitants (milions)
Import persona i any
% renda persona
Duració anys
PIB (milions)
Pla Marshall (EUA) 1948-1951. En milions de $
97.000
388.000
147
165
1,23%
4
7.886.179
Reunificació alemanya 1990-1999. En milions d'€
600.000
6.000.000
61
984
3,75%
10
16.000.000
Dèficit fiscal Catalunya respecte a Espanya els darrers 10 anys (2000-2009). En milions d'€
22.000
220.000
7,30
3.014
10,19%
10 (indefinit)
216.000





 

El Pla Marshall va aportar a Europa occidental 388.000 milions de $ repartits  durant 4 anys en 97.000 milions de $/any. Això era equivalent a l'aportació per persona de 165 Euros per any, equivalent a l'1,23% de la renda personal de cada americà
Per a la reunificació alemanya, la RFD va destinar 6.000.000 milions d'Euros repartits en 10 anys a 600.000 milions d’euro/any. Això era equivalent a l'aportació de 984 € per persona i any, equivalent al 3,75% de la renda personal de cada alemany
El Dèficit fiscal crònic de Catalunya respecte a Espanya fa que en els darrers 10 anys s'hagin deixat d'ingressar 220.000 milions d'Euros repartits en 22.000 milions d'Euros cada any. Això representa 3.014 € per persona, equivalent al 10,19% de la renda personal de cada català

 

25/06/2011. Tres plans Marshall per Espanya provinents d'Europa i una torna d'un Pla Marshall cada 6 anys provinent de Catalunya


Enric Juliana escrivia el 13 de març a La Vanguàrdia un article de nom Tres plans Marshall per Espanya, que cal llegir, comentar i analitzar, ja que a efectes comparatius amb els pressupostos de la Generalitat d’enguany i l’esmena a la totalitat d’aquests pressupostos presentada per Solidaritat complementen amb escreix el coneixement dels procediments de l’estat. El mapa explica el repartiment, amb el que sembla un estrany criteri, dels ajuts europeus:

·       La meitat assignat a la meitat sud d’Espanya

·       Una quarta part al Nord-oest

·       Una cinquena part a l’est (Catalunya, País Valencià, Múrcia i Balears)

·       La resta a la Cornisa Cantàbrica

El repartiment sembla caòtic, però no ho és. “Està atado y bien atado”. Només una cinquena part dels ajuts han anat a l’est mediterrani que té la meitat de la població i genera més de la meitat del PIB de l’estat però que no ha servit ni per implantar-hi  un Corredor Ferroviari Mediterrani ni una xarxa d’autovies gratuïtes que ajudin a augmentar la productivitat de la zona, ja que el disseny global i el repartiment ve de Madrid. Les quatre cinquenes parts han anat al Sud, Nord i Nord-oest que en els 20 anys d’ajuts no s’han industrialitzat com hauria calgut sinó que només han vist com els regalaven autovies (radials) i xarxa de TGVs (radials) que com hem demostrat moltes vegades sempre seran infrautilitzats, fins que en la fallida que tard o d’hora s’esdevindrà siguin cedits a multinacionals de serveis per un preu de saldo.  Les inversions  a Catalunya i País Valencià han sigut en gran part per finançar el TGV Madrid-Barcelona o Madrid -València, però no pel TGV Barcelona València. Per tant repartiment de recursos que sembla caòtic però no ho és. Ha servit per satisfer la megalomania de Madrid i no s’ha invertit en funció de la necessitat, ni de l’esperat retorn de la inversió, sinó per motius diferents, polítics, de clientelisme, etc.  



España ha recibido de Europa más de 120.000 millones de euros, con énfasis en Andalucía


Uns quants tasts:

Tres planes Marshall. España ha recibido de Europa una suma de dinero tres veces superior a lo que supuso el plan ideado en 1947 por el secretario de Estado norteamericano, general George Marshall, para ayudar a la reconstrucción de los países europeos después de la Segunda Guerra Mundial y bloquear el avance de la influencia soviética. España ha percibido más de 120.000 millones de euros desde su ingreso en la Comunidad Económica Europea en 1985, frente a los 12.841 millones de dólares que Estados Unidos transfirió a los gobiernos de Europa occidental entre 1947 y 1951, con la única excepción de España y los pequeños estados de Andorra, Liechtenstein y San Marino. Tres veces más si actualizamos el valor de la divisa estadounidense en la posguerra.”

 Mr. Marshall pasó de largo y dejó a Pepe Isbert con un palmo de narices en la plaza mayor de Villar del Río. Cuarenta años después –la unidad de tiempo del franquismo–, llegó la hora del resarcimiento. La hora del Gran Drenaje. Un acontecimiento único en Occidente. “España se ha convertido en el país del mundo que históricamente más se ha beneficiado de una corriente de solidaridad proveniente de otros países”, escriben los economistas José Luis González Vallvé y Miguel Ángel Benedicto Solsona en La mayor operación de solidaridad de la historia (Plaza y Valdés, 2007), la crónica mejor documentada sobre el efecto de las ayudas comunitarias en una España deseosa de bienestar, que en junio de 1985, fecha de ingreso en la CEE, apenas alcanzaba el 68% de la renta per cápita europea.

 Tres planes Marshall. Más de treinta veces el dinero que recibió Alemania Occidental (1.440 millones de dólares) para que pudiese levantar cabeza. Una ayuda gigantesca que se ha concentrado, de manera preferente, en la España meridional, en la meseta castellana y en Galicia.

  “ Sigue el abogado defensor español. Hemos aportado más de cuarenta millones de consumidores al mercado europeo. Y hoy tenemos un país con excelentes infraestructuras: autovías libres de peaje (excepto en Catalunya, en Levante y en el corredor del Ebro), la mayor red de alta velocidad ferroviaria del mundo, parques tecnológicos y logísticos en cada esquina... Han sido unos años extraordinarios. El excelente drenaje de los fondos europeos ha legitimado la España de las autonomías, un federalismo camuflado que en los próximos años será retocado y uniformizado por dentro sin tocar la fachada. Y hemos consagrado el Gran Madrid. Observen el mapa. Qué finura: modestia en las ayudas recibidas de manera directa y un chorro de dinero repartido aquí y allá para ampliar los mapas radiales de carreteras y ferrocarriles. Un salto de gigante para el centro y sus empresas constructoras. Les pondré un ejemplo, uno sólo: los túneles del Guadarrama, una de las mayores obras de ingeniería acometidas en Europa en los últimos años, dos túneles de 28,4 kilómetros imprescindibles para llevar el AVE a Galicia, a Oviedo, a Santander y al País Vasco, han costado 1.219 millones de euros y han sido financiados en un 85% por los Fondos de Cohesión europeos”.

Aquest article es va complementar amb la carta de Xavier Llach, lector de La vanguardia de títol Pla Marshall català:

“A l´interessantíssim article "Tres planes Marshall" (13/ III/ 2011), Enric Juliana compara les aportacions de la Comissió Europea a Espanya amb el pla Marshall -Espanya rebé d´Europa entre 1985 i 2011 l´equivalent a tres plans Marshall-. Si aquesta comparació la fem amb l´aportació de Catalunya als diners públics espanyols, que no tornen, resulta que cada sis anys fem donació d´un pla Marshall. Si aventurem que el dèficit té, com a mínim, un històric de trenta anys, resulta que al llarg de la democràcia hem regalat cinc plans Marshall a Espanya. Ara per ara les preguntes són: fins quan la nostra generositat? A canvi de què? Qui la decideix? Es publiquen les dades anualment?”


 

Consells


El repartiment dels fons de la UE, que explica amb detall l’Enric Juliana

Suposo que les dues Reflexions i l’enllaç a l’article de l’Enric Juliana us han deixat el panorama meridianament clar!

Us ho heu de llegir tot un parell de cops!

Hi ha un problema en aquesta presentació i és que hi ha poc gràfic, per tant s’ha de tenir molt assumit el missatge com per a poder-lo desenvolupar pràcticament sense pissarra!

En el quadre següent està expressat de manera gràfica el valor de l’esforç de cada ciutadà dels països que volen ser solidaris amb altres països:



En horitzontal hi ha els tres exemples i en vertical els imports, nombre de ciutadans, import anual per ciutadà i durada de l’ajut.

Malgrat que en el gràfic posi habitants, no s’ha de parlar d’habitants ja que:

  • El beneficiari és el poble, els ciutadans europeus, però qui paga el Pla Marshall són els USA i per tant l’esforç realitzat és del poble americà, dels ciutadans americans,
  • En el cas de la Reunificació alemanya el beneficiari és el poble de l’Alemanya Oriental (RDA) i qui paga la reunificació és la RFA, República Federal Alemanya o sigui que són els ciutadans de la RFA,
  • En el nostre cas el beneficiari és el poble espanyol, però qui paga a Espanya són els ciutadans de Catalunya

A primer cop d’ull ja es veu com funciona el quadre. En l’import anual per habitant, en el temps pactat de solidaritat, cada ciutadà dels EUA varen pagar 164 $, una franja molt prima, el que varen pagar, en el temps pactat de solidaritat, els ciutadans de la RFA fou més gran, 980 $, una franja més ample, cinc vegades més gran i el que paguen els ciutadans de Catalunya per mantenir Espanya és de 3.000 €, una franja molt ample, tres vegades més gran que la contribució dels ciutadans alemanys i quinze vegades més gran que la dels ciutadans americans. Sense límit de temps! No són 4 anys ni 10 anys, sinó tants anys com aguantem (ja estem a les acaballes). Fa dècades que dura i no s’albira cap possibilitat de millora ja que Espanya necessita la mamella catalana (la gallina dels ous d’or?) i cada cop més ja que s’acaben els Fons Estructurals de la UE que han subministrat a l’estat espanyol 14.000 m€, que s’han baratat amb AVEs i autovies, però fora de Catalunya!

En el cas de Catalunya no es compleixen cap de les tres premisses per ser solidari:

·       Els catalans no hem decidit mai si volem ser solidaris o no, ens hi obliguen...

·       Fins fa poc l'estat espanyol no ens ha dit la quantitat de diners de l'espoliació fiscal...

·       I per al tercer punt, la durada en el temps és indefinida............................

I finalment hem de relacionar l’espoliació de Catalunya amb la generosa contribució dels ciutadans americans al Pla Marshall i els ciutadans alemanys a la Reunificació alemanya. Amb xifres, llum i taquígrafs!

Ho explica l’Enric Juliana. En el gràfic es veu amb claredat: La part de pastís taronja clar representa el valor dels 3 plans Marshall de la UE abocats a Espanya i que s’estan acabant. Son tres vegades 97.000 M$. La part vermellosa són els 5,7 Plans Marshall abocats per catalunya a Espanya, o sigui 5,7 vegades els 97.000 M$ que representa el dèficit fiscal acumulat de 557.000 M$ dels darrers 30 anys de Consti atada y bien atada!

I per a més INRI en Juliana explica la questió de la consagració del Gran Madrid un chorro de dinero repartido aquí y allá para ampliar los mapas radiales de carreteras y ferrocarriles. Un salto de gigante para el centro y sus empresas constructoras.

I als catalans i a les empreses constructores catalanes que els donin pel cul…



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada