Presentació

Bloc per donar a a conèixer i compartir.

dimecres, 24 de juliol de 2013

Volem ser com Holanda o com Dinamarca o com Suècia o com Àustria


Volem ser com Holanda o com Dinamarca o com Suècia o com Àustria


 
Avui he intentat fer un recull de punts per explicar per què des del punt de vista econòmic ens convé ser independents de seguida, no demà ni demà passat!

Volem ser com Holanda o com Dinamarca o com Suècia o com Àustria o fins i tot com Eslovènia!

Per què?

Per múltiples raons:

1.     Una és escoltar la veu dels ninotaires:






2.     Una altra és escoltar la veu dels savis:


Salvador Espriu. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE (tast)

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!
 

3.     Una altra és observar el Rànquing de la innovació:


I constatar com els països esmentats tenen un molt bon ranquing d’innovació, gràcies al qual prosperen amb rapidesa. Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Alemanya són a la champions de la innovació, mentre que el Regne Unit, Bèlgica, Àustria, Holanda, Irlanda, Luxemburg i França les ajuden a empènyer el carro europeu. Només Letònia, Bulgària, Lituània i Romania estan classificats en un grup pitjor que l'espanyol.


 



 

L’article no necessita altra explicació. Però el que sí que necessita explicació és el per què s’ha arribat a aquesta situació! L’estat espanyol ha estat sempre el fanalet vermell d’Europa, en coneixements, en voluntat d’acostar-se a Europa, que no coneix, i finalment en menfotisme i rabeig en la incultura:

Hi ha un fragment d’una novel·la de l’escriptor d’Oriola Hilarión Lillo Roche en la que un mestre li explica al seu deixeble “—En la España antigua el trabajo no estaba bien visto. Los nobles y los hijosdalgo consideraban cosa de villanos el trabajar, cosas del pueblo bajo. En cambio los protestantes siempre lo han considerado como muy noble para el hombre y tienen una cultura del trabajo mucho más arraigada históricamente que nosotros los católicos.

Pot ser que el substrat religiós influeixi en els resultats divergents d’Europa i d’Espanya?

4.     Una altra és acceptar i assumir que Catalunya és un estat petit i s’ha d’emmirallar en altres estats petits


Tres periodistes influents d'un diari londinenc –The Guardian, l'equivalent anglès de l'autodenominada “edición nacional” d'El País, per entendre'ns– acaben de criticar la prepotència “colonialista” de Cameron i estan d'acord que si Escòcia vol ser independent té tot el dret de ser-ho (cosa que dos d'ells, a més a més, consideren tan probable com desitjable). Potser els ha influït la claredat dels objectius indicats al web del Partit Nacionalista Escocès:

·       “Suècia té unes baixes per maternitat i paternitat excepcionalment generoses;

·       Noruega té un fons de pensions de 310,000 milions d'euros;

·       Dinamarca és el pioner mundial en energia eòlica.

I què tenen en comú? Tots són uns estats petits i independents.” La racionalitat, per fi. Una alternativa ben realista davant el futur poc esperançador que ens espera.

O això, o bé tots estarem condemnats a continuar pertanyent a uns estats europeus ja anacrònicament sobredimensionats en què la mentalitat subjacent es podria resumir, posem per cas, en la frase ja famosa del senyor Manuel Fraga, amollada cap al final de la seva vida més llarga que un dia sense pa: “Habría que ponderar a los nacionalistas colgándolos de algun sitio.”

5.     Una altra és la raó.


Fixeu-vos en aquest raonament, que no havia sentit fins ara i que demostra que si els països ocupats pels nazis (o per la URSS, o per l’Imperi Britànic) varen recuperar la seva condició de nació independent immediatament després que Alemanya perdés la guerra o que el Pacte de Varsòvia desaparegués o que es produís la descolonització, de la mateixa manera Catalunya l’hauria de recuperar sense referèndums, només amb “una proclamació del nostre parlament, consensuada amb les potències europees i mundials, que restituís, automàticament, la sobirania perduda fa 300 anys.”

Aquest és un argument àmpliament explicat en el llibre Delenda est Hispania de l’Albert Pont, que ha aparegut aquesta tardor i que és de lectura obligada.

6.     Una altra és tenir ben clar, com a poble, què volem ser quan siguem grans.


Volem fer de Catalunya l’Holanda del Mediterrani: un país de progrés i de benestar per als joves, els treballadors, els empresaris i la gent gran.

Amb la independència posarem fi a l’espoli fiscal de 17.000 M€ que cada any ens roba Espanya, i podrem incrementar el pressupost de la Generalitat en un 70% per construir un país de primera:

1) Doblarem la despesa en educació, beques i R+D.

2) Acabarem amb les retallades, garantirem les pensions i invertirem més en sanitat i serveis socials.

3) Podrem reduir l’atur a la meitat i els joves no hauran d’emigrar.

4) Construirem les infraestructures que ens manquen, el corredor ferroviari mediterrani i suprimirem els peatges.

5) Impulsarem la llengua i la cultura catalanes, amb el català com la comuna i oficial (i l’aranès a la Vall d’Aran), garantint el respecte i l’aprenentatge del castellà.

6)Garantirem la protecció del medi ambient i impulsarem la desnuclearització progressiva del país.


7.     Una altra és constatar que estem situats en un dels 7 primers llocs en el Rànquing de PIB per càpita dels països de la UE-15:



 

Catalunya té el setè PIB per càpita (28.200€) d’Europa, mentre que Espanya (sense Catalunya) està en el lloc 14è (amb un PIB per càpita de 23.541). Per tant estem molt ben posicionats, molt més que Espanya.  

8.     Una altra és constatar que estem entre els 7 països de la UE-15 en Exportacions de bens i serveis respecte al PIB per càpita.


 

9.     Una altra consideració és l’atur.


M’he submergit a l’hemeroteca digital, i he trobat documentació comparada sobre PIBs, exportacions, superfícies, habitants, dels països de la UE amb les següents referències, tretes de la Fundació Catdem i del CCN:

 

·       Catalunya té una superfície semblant a la de Suïssa, Dinamarca, Holanda i Bèlgica

·       Catalunya té una població semblant a la de Suïssa, i superior a Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Irlanda

·       Catalunya té una renda per càpita lleugerament superior a la de Gran Bretanya, Alemanya i França i lleugerament inferior a la dels Països Baixos (Holanda), Àustria i Dinamarca

 

Observant els gràfics es pot veure que la Catalunya estat tindrà unes xifres de PIB per càpita un 10% per sota de la dels Països Baixos, lleugerament per sota d’Àustria i de Dinamarca, lleugerament per sobre de Bèlgica i molt per sobre de Portugal i del que quedi d’Espanya.

En canvi tant en superfície, en nombre d’habitants i en PIB, Catalunya, Holanda i Dinamarca estan en els mateixos nivells.

No passa el mateix en volum d’exportacions que Catalunya està al mateix nivell que Dinamarca i Àustria però força per sota d’Holanda.

Finalment arriba la incongruència: en nivell d’atur, Espanya incloent Catalunya, té una taxa d’atur d’entre 2 i 5 vegades superior a les dels altres tres o quatre països esmentats. Una taxa d’atur de més del doble de la mitja de l’Eurozona.

Ara podem preguntar-nos per què Catalunya que té superfície, nombre d’habitants i PIB per càpita semblants a tots aquests estats en els que ens hem d’emmirallar, té en canvi un atur entre 2 i 5 vegades superior? Doncs perquè té un drenatge de diners (balança fiscal molt negativa) tant gran que cap altre país del mon civilitzat el podria suportar: 17.000 M€/any, equivalent a un 8,5% del PIB. Pura Situació colonial. Aquest drenatge anual tant immens fa que Catalunya no pugui gestionar adequadament els seus recursos, provinents dels seus impostos, hagi de retallar en educació, sanitat i benestar social i no pugui fer les inversions necessàries en infraestructures, ferrocarrils, autovies, ports, ni pugui eliminar els peatges de les autopistes. I aquesta situació fa anys que dura i no sembla que pugui ser solucionable en les condicions actuals de submissió a Espanya, de colònia espanyola.

Resums:

Fem un resum de les circumstàncies negatives:

·       El model Espanya només té marxa endarrere... 

·       L’atur a Catalunya està desbocat i és entre 2 i 5 vegades més alt que en els països on voldríem emmirallar-nos perquè Espanya ens roba 17.000 M€ (8,5% del PIB) cada any, Catalunya està escanyada i no pot invertir en infraestructures per atraure inversors i per ajudar a les empreses locals, i no pot invertir ni tan sols en innovació...

D’altra part hi ha les positives:

·       Els savis ens diuen que mirem nord enllà (ja sabem que de ponent ni vent ni gent), nord enllà ens trobem països on emmirallar-nos com Holanda, Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia...

·       La raó, els historiadors, els polítics i els economistes ens diuen que  de comú acord amb Europa Catalunya hauria de retornar abans que sigui massa tard a l’estatus de nació lliure com era abans de la invasió del Regne de Castella el 1714...

·        Una circumstància important és que ja estem en un dels 7 primers llocs de la UE en PIB per càpita

·        I també estem en la setena posició quan a exportacions que ens és bàsic per desenvolupar-nos com a país sobirà.

 
El resum final pot ser que Catalunya és un país de característiques de població, superfície, PIB per càpita i Exportació  respecte al PIB, molt semblants a Dinamarca, Holanda, Suècia, Noruega, Àustria, etc, però en canvi té un atur desbocat, no inverteix en infraestructures i no inverteix en innovació, entre d’altres.

 

I per tant, mentre duri la situació colonial l'atur no es pot dominar. I mentre no es domini l’atur no ens podem assemblar als països que ens captiven. És un cercle infernal!

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada