Presentació

Bloc per donar a a conèixer i compartir.

dijous, 25 de juliol de 2013

Les dues Espanyes. Comentaris


Les dues Espanyes. Comentaris


La presentació pretén explicar que actualment el paradigma de les dues Espanyes està fonamentat en l’economia i la sociologia ja que les altres dues espanyes que s’expliquen al començament són d’una altra època, malgrat que cal saber que havien existit.

La inspiració per aquesta presentació va venir dels dos articles simultanis de La Vanguardia i de l’Avui que es comenten més avall i que es poden baixar a través dels enllaços. El detonant subliminal que va fer que dos articulistes d’ideologies diferents, de diaris de tendències diferents, escrivissin simultàniament dos articles de contingut tant semblant era la presentació que el ministre de Foment Blanco va fer del Corredor mediterrani a Barcelona. Es veia tant que era fals tot el que deia que els dos articulistes hi varen filosofar.


El concepte de les dues espanyes deu venir d’antic però va ser expressat fa cent anys per Antonio Machado, i per això l’hem presentat amb aquest nom, usat per un dels dos articulistes, i l’hem usat de clau de volta per referir tota la presentació.

Quan Machado va escriure aquests versos a l’any 1911 o 1912 estava enamorat  i devia estar en hores baixes:

Antonio Machado:

·      Españolito que vienes /
·      al mundo te guarde Dios /
·      una de las dos españas /
·      ha de helarte el corazón

 
El concepte fou usat posteriorment durant la República i la guerra, per exemple José Calvo Sotelo polític feixista ultradretà espanyol creador del Bloque Nacional, el va expressar amb la variant de:

Vale mas roja que rota

O sigui que haver-hi dues espanyes era real (haberlas, haylas).

Calvo Sotelo fou assassinat el 13 de juliol del 1936, fet que podria haver accelerat la revolta dels militars encapçalada per Franco i que no tenia com a data prevista el 18 de juliol sinó a finals de juliol.

En la frase s’hi manifesta que el sentiment de la dreta i la ultradreta, el falangisme, els requetés, l’església, etc, era que com a grup o organització podien ”tolerar” que Espanya fos roja (republicana) que ja es va veure que tampoc no va ser així, però mai que fos rota...

Hem de tenir clar que l’Alzamiento i la guerra atacava els dos fronts, el rojo i el roto, i la guerra potser va ser més contra Catalunya, la rota i la roja simultàniament, que contra la República, la roja, però vaja, n’hi va haver per tothom...
 

 Els versos de Machado encara s’usen ara creant complicitat...

 
Ara busquem unes altres complicitats a partir dels dos articles apareguts a La Vanguardia i a l’Avui:

Apunt del Bloc Reflexions: 18/03/11. Les dues espanyes


Hem parlat sovint de que estem intervinguts per Europa, Al·leluia! Hem parlat de les dues Espanyes. I també hem parlat repetidament de l’Eix mediterrani. Avui hi ha l’Editorial de La Vanguardia titulada La España del Este i la columna d’economia de l’Avui de títol precisament Les dues Espanyes, que barregen sàviament aquests tres conceptes. Us recomano fortament que els llegiu tots dos!

Avui:

Joan Armengol Domingo (equivocadament està signat per Jaume Argerich)

A l’Avui, Jaume Argerich fa un article d’opinió molt intel·ligent, que ens torna a parlar de les dues Espanyes relacionades amb ser intervinguts. Per l’articulista les dues espanyes no són avui les dels tipus esmentat en la reflexió d’ahir del mateix títol: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2011/03/170311-les-dues-espanyes.html

·      esquerra/dreta,
·      catolicisme integrista/anticlericalisme,
·      centralisme/nacionalismes,

sinó una nova variant:

l’Espanya productiva/
l’Espanya no productiva

La crisi ha fet que la política econòmica de diverses economies europees hagi passat a ser controlada per l'eix francoalemany. I els arguments del funcionament deshonest de la relació Espanya-Europa són aclaparadors:

L’Espanya no productiva, que és l’interlocutor amb Europa, governi el PSOE o el PP, és la responsable de la crisi i busca perpetuar-se a costa de l’Espanya productiva. Per tant, qualsevol sacrifici que els exigeixin des d’Europa serà traspassat sobre les carregades espatlles de l'Espanya productiva. I qualsevol ajut que vingui d’Europa serà enterrat en l’Espanya no productiva.

I conclou:

“Per incidir en el model econòmic dels propers 50 anys, l'Espanya productiva ha d'organitzar-se en lobby i fer-se sentir directament a Berlín, superant intermediaris adversos als seus interessos.Tant de bo la recent preocupació alemanya per la nostra productivitat sigui el primer pas d'una intervenció intel·ligent.”

 

La Vanguardia. Editorial

L’Editorial de La Vanguardia (encara està escrita en castellà!) incideix en:

l’Espanya Productiva (L’Espanya de l’est) /
l’Espanya no productiva (tota la resta)

 
Les dues Espanyes. Parla dels tòpics de la qüestió:

·       La presentació a Barcelona per part del Fomento d’en Blanco (amb 25 anys de retard) del projecte de Corredor Mediterrani (Algesires-Alacant-València-Tarragona-Barcelona-La Jonquera). La presentació, amb grans mostres d’amor cap a l’Espanya de l’Est, ha coincidit (casualitat?) amb la visita dels parlamentaris europeus a Catalunya. El projecte de Corredor Mediterrani s’afegeix a la nineta dels seus ull (Algesires-Madrid-Saragossa-Canfranc), i a la tercera alternativa (Algesires-Madrid-Irun).

·       La necessitat de la infraestructura de l’eix mediterrani a l’Espanya de l’est com va passar fa 50 anys amb la construcció de l’autopista (de peatge!) La Jonquera-Alacant. Pagant els de l’est, perquè a ponent no hi ha diners!

·       L’ajut europeu de 140.000 milions d’euros, que han anat a parar a l’Espanya no-productiva. La de ponent! On han fet autovies gratuïtes, ferrocarrils a dojo (que ja se sap que no es recuperarà mai la inversió i que ni el manteniment es pagarà amb la utilització)

·       L’Espanya radial, el PP, l’Aznar i la Loyola de Palacio el 2003 a Brussel·les amb la bogeria de la Travessia Central dels Pirineus (TCP).

·       La voluntat espanyola d’aïllar Catalunya i el país Valencià entre ells i de la resta

·       I la falta de recursos a una Espanya de l’est a la que mai no han arribat els recursos del govern central ni els fons de cooperació europeus i que s’ha hagut de rascar la butxaca si volia tirar endavant

I no ho diu explícitament l’editorial però és evident que si Espanya no tria un entre els tres projectes el dilema (més aviat el trilema) el tindrà la Comissió Europea, que aprovaria el Corredor Mediterrani a ulls clucs però no aprovarà res si ha de triar entre tres.

I Espanya, ajudada o no per la Unió Europea, no pot suportar la construcció dels tres projectes. I si l’Espanya imperial dóna els diners a un o altre dels dos projectes restants, el Corredor Mediterrani ens l’haurem de pagar els de l’Est, com sempre. 

L’Editorial acaba així: 

“Diez años después, el Corredor Mediterráneo es una idea que casi nadie discute en España. Lo defiende con ahínco la Generalitat valenciana, lo asume el PP de Mariano Rajoy y el PSOE -que en 2002 calló– lo asume como prioridad, pese a las reticencias que ello provoca en Aragón, comunidad gobernada por los socialistas. ¿Qué ha pasado? La respuesta es simple y complicada a la vez: ha estallado la crisis económica y España ha descubierto sus graves carencias. Casi todo se había fiado al turismo y el ladrillo. España, país solar: suelo y sol. La presentación del estudio técnico del Corredor Mediterráneo ayer en Barcelona certifica el final de ese modelo y demuestra que en España se han cometido en los últimos años gravísimos errores. En tanto que concepto estratégico el Eje Mediterráneo es hoy una idea imbatible. Pero su materialización no será fácil. No hay recursos.........”

Evidentment, si dels 140.000M€ d’ajut europeu, afegits als 300.000M€ extrets del dèficit fiscal acumulat català,  n’haguessin anat només 50.000M€ a les infraestructures ferroviàries de l’Espanya de l’Est, ara fa 20 o 25 anys, avui estaríem molt més ben posicionats per suportar i sortir de la crisi.

Presentació


Les dicotomies clàssiques en les dues espanyes són:


esquerra / dreta

catolicisme integrista / anticlericalisme,

centralisme / nacionalismes

A partir d’aquestes premisses trobem variants tretes dels articles esmentats. Una primera variant és la dicotomia:

l’Espanya productiva / l’Espanya no productiva

O també:

l’Espanya de l’Est / la resta d’Espanya


Aquest mapa il·lustra molt la filosofia de l’Est i la resta. Resulta que amb l’objectiu de no necessitar-nos més ens lleven el pa i la sal. El mapa mostra on es fan infraestructures ferroviàries a Espanya: a tot arreu excepte a la zona grisa, a la costa mediterrània, als Països Catalans. I el mapa també explica que a la zona gris, l’Espanya productiva, es genera el 40% del PIB i en surten el 50% de les exportacions. També explica algunes de les infraestructures que no tenen sentit a priori com el tren AVE Sagunt-Terol-Saragossa(?).

Cap a l’any 2000 Carlos Aragonés, director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno i persona de la màxima confiança del president Aznar li va dir a Xavier Trias (futur batlle de Barcelona): “El AVE de Barcelona a Valencia, ni lo soñeis mientras mandemos nosotros: llegariais a un acuerdo con los valencianos y os podriais acabar entendiendo en la lengua y otros temas”. Val a dir que el nosotros el podia haver pronunciat igualment  el corresponent director de Gabinete del PSOE!

 
Ara hi afegim una altra dicotomia:

l’ Espanya Incorporada o Assimilada (els Països Catalans) / la resta d’Espanya

 


El nom l’Espanya incorporada o assimilada és el que Espanya va donar després del 1714 a la terra conquerida pels Borbons, en contraposició a l’Espanya uniforme o puramente constitucional (us sona la cantarella?) formada al voltant del Regne de Castella.

 Encara més dicotomies:

l’Espanya dels funcionaris / l’Espanya dels pencaires

En aquest mapa es mostra el pes dels funcionaris a cada comunitat autònoma, que són gairebé un 30% dels que treballen a Extremadura i menys d’un 10% dels que treballen a Catalunya. Fixeu-vos que:

  • tots els territoris de l’Espanya de l’est tenen menys de 12,52% de funcionaris  (baixant fins a 9,79% a Catalunya!
  • tots els territoris de la resta d’Espanya tenen més de 14,35% de funcionaris (pujant fins als 28,68% d’Extremadura!


I encara una altra dicotomia:

l’Espanya deserta / l’Espanya horta i verger



En aquest altre mapa es veu la distribució de la població a Espanya:

·       A la costa com ja sabem és un continuum, de forma que fa un teixit de població d’uns 40-100 km de profunditat amb una densitat d’entre 100 i més de 500 habitants per quilòmetre quadrat. És en aquesta zona a més a més on hi ha la majoria de la producció de bens d’equip, d’indústria i d’horta i fruiters

·       A l’interior és el desert, més de la meitat del mapa (la zona groga) té una densitat inferior als 30 habitants per quilòmetre quadrat o sigui un habitant per cada 3 mançanes si ens referíssim a l’Eixample de Barcelona.

·       Hi ha un punt singular: Madrid!

 
Passem a una altra dicotomía:

l’Espanya que no crea riquesa / l’Espanya que crea riquesa

 
El missatge és similar a l’anterior. És una foto per satèl·lit on es veu la concentració de sol urbanitzat (som urbanites) als territoris de la costa penínsular, un punt de concentració notable al centre, al quilòmetre zero, i la foscor absoluta, el forat negre al voltant del centre. Ja fa anys que en temps de l’Ansar a Madrid es parlava del cinturó de 200 km a comptar de la Puerta del Sol. Com que eren i són conscients que una vila aïllada com Madrid no té futur si no és assistida, volien crear un teixit urbà de 200 km, fins a Toledo, Salamanca, Valladolid, etc, intentant imitar el continuum de la costa. Era una utopia però s’hi deuen haver gastat molts dinerets en infraestructures, carreteres, AVEs, aeroports (però no ports!). Per cert en aquella ocasió un ministre va ser entrevistat per ràdio sobre aquest tema i quan l’entrevistaire li va dir: pero mas allá de 200 km también hay vida, ell va respondre: ah, sí, tambien hay pueblos...

Aquest handicap que té Madrid no el té cap més capital europea com es pot veure molt bé en la foto de satèl·lit. I una zona no es pot realitzar totalment si no té un hinterland que la suporti, on estigui ubicada la zona industrial, transformadora, logística amb infraestructures ferroviàries (de mercaderies) i autovies o autopistes, així com aeroports i ports (de mar o fluvials) com hi ha a Catalunya i al País Valencià, al nord d’Itàlia, a Flandes-Holanda-delta del Rhin...
 
I finalment les conclusión tretes íntegrament dels dos articles que han servit de base a aquesta presentació:

·    L’Espanya no productiva: és la responsable de la crisi i busca perpetuar-se a costa de l’Espanya productiva

·    L’Espanya no productiva: és l’interlocutor amb Europa, governi el PSOE o el PP...

·    Qualsevol sacrifici que els exigeixin des d’Europa: serà traspassat sobre les carregades espatlles de l'Espanya productiva...
·  I qualsevol ajut que vingui d’Europa: serà enterrat en l’Espanya no productiva...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada