Presentació

Bloc per donar a a conèixer i compartir.

dissabte, 27 de juliol de 2013

Balances fiscals, Dèficit Fiscal i Espoliació fiscal. Comentaris


Balances fiscals, Dèficit Fiscal i Espoliació fiscal. Comentaris


Hem parlat moltes vegades d’espoliació, en comentaris de diaris fonamentalment. Ara iniciem una nova visió, per explicar fil per randa i ordenadament què és això de l’espoliació que estem patint els ciutadans de Catalunya des de fa molts anys.
Parlarem dels déficits fiscals consuetudinaris de Catalunya. Parlarem de l'espoli fiscal. Parlarem del PIB i la seva relació amb l'espoli. Parlarem del déficit fiscal acumulat amb l'estat español. Parlarem dels mètodes de càlcul de l'espoli i de la intervenció del Col·lectiu Wilson aclarint conceptes, davant de les mentides del Gobierno. Parlarem de la Solidaritat interterritorial i del Principi d’ordinalitat. Parlarem del Frau Fiscal i finalment parlarem de la recaptació d'impostos de Catalunya per l'Agència Tributària Espanyola i de la historia de la recaptació d'impostos per la Caixa Única de la Seguretat Social.

Comentaris

Els fitxers de comentaris expliquen les presentacions en pantalla del mateix nom però donant tant material complementari com es pugui per tal de que el presentador tingui més possibilitats d’assumir la totalitat de la presentació. De fet els gràfics d’aquests documents de comentaris són els que degudament ampliats s’han presentat en les pissarres de paper

En les pissarres de paper hi ha els gràfics i algun text. Ja varem quedar que el presentador ha d’identificar els textos de la pissarra com si fossin “xuletes” i per això expliquem tots els detalls que recordem. Cal llegir aquest document veient simultàniament la presentació de pissarra.

Gràfic Balança fiscal


La Balança fiscal serveix per identificar el Dèficit Fiscal. El Dèficit fiscal són diners que se’n van a Madrid en forma d’impostos i no tornen en forma de diners o de serveis.

 


 
En el cas de Catalunya com que la Balança fiscal és molt negativa podem parlar d’Espoliació fiscal. Som-hi!

Gràfic Balança fiscal CCN


És una altra manera de veure gràficament com hi ha una part important de diners en forma d’impostos procedents de Catalunya que van a Madrid, i una quantitat molt inferior la que  retorna a Catalunya.


 

PIB


Segons l’IDESCAT definim Valor Afegit Brut (VAB), Consums intermedis (CI) i Producte Interior Brut (PIB). En resum:

  • El VAB s’obté com la diferència entre tota la producció del país a preu de venda i els consums intermedis per a obtenir aquella producció
  • El PIB és el VAB més els impostos


  
O sigui que el VAB d’un producte o d’un servei és el resultat d’obtenir un producte acabat i vendre’l havent-hi restat tots els costos que entren en la fabricació del producte o del servei. Exemple: El VAB d’un cargol s’obté com a diferència entre el preu de venda i els costos de mecanització (cost de l’operari + despeses generals atribuïbles al producte + valor del material + amortització màquines). I el VAB d’una pernoctació en un hotel d’una persona s’obté com a diferència entre el preu de lloguer de la cambra menys les despeses per a oferir aquell servei (cost dels empleats + amortització + despeses en rentaduria, llum, etc).

Els PIBs s’obtenen com a suma del VAB més els impostos corresponents.

El VAB de Catalunya és d’uns 193.000 M€ i el PIB és de 210.000 M€.

El VAB espanyol és de 780.000 i el PIB és d’1.050.000

 

Explicació detallada IDESCAT:  http://www.idescat.cat/pub/?id=ceac&n=2.1&m=m

1. Definició de les variables, segons el Sistema europeu de comptes (SEC)
A continuació s'adjunten les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya. Aquestes definicions provenen del Sistema europeu de comptes, que és el reglament europeu que defineix la metodologia dels comptes nacionals.
1.1. La producció
La producció és una activitat realitzada sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.
El SEC distingeix la producció de mercat i no mercat. S'entén per producció de mercat aquella que es ven a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció). L'altra producció, la de no mercat, és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.
La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per a la valoració de l'altra producció, la de no mercat. El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, descomptant els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als productes.
La producció total dels altres productors de no mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma dels consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció menys les altres subvencions a la producció.
1.2. Els consums intermedis
Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos, el consum del qual es registra com a consum de capital fix.
Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de valorar als preus d'adquisició i registrar en el moment en què s'incorporen al procés productiu. En la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que es comptabilitzen d'un costat les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs i per l'altra les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.
1.3. Valor afegit brut i Producte interior brut
El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula com a diferència entre la producció i els consums intermedis. El valor afegit es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.
El producte interior brut (a preus de mercat) és el resultat d'agregar el valor afegit brut del conjunt de branques d'activitat i els impostos nets sobre productes.
1.4. Impostos sobre la producció i les importacions
Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció.
Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en: impostos sobre els productes (impostos del tipus valor afegit, impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els productes) i altres impostos sobre la producció.
Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor.
Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.
1.5. Subvencions
Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els seus nivells de producció, en els seus preus, o en la remuneració dels factors de producció. Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.
Les subvencions als productes són subvencions a pagar per unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari.
Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepció feta de les subvencions als productes.

 

Gràfic esquemàtic. Dèficit fiscal


En aquest gràfic molt simplificat es veu el flux monetari que acaba en els 20.000 M€ desapareguts en un núvol. És el Dèficit fiscal!



 

Catalunya genera un PIB d’uns 200.000 M€. Catalunya paga uns 63.000 M€ en impostos a Espanya. Espanya retorna en efectiu uns 20.000 M€, Espanya retorna teòricament (segons els pressupostos que mai no s’arriben a complir) uns altres 20.000 M€ en pensions, atur i infraestructures, serveis, funcionaris, Teatros Reales, etc, i uns 20.000 M€ passen al núvol de l’espoliació fiscal.

Evolució del deute de la Generalitat


A mida que no arriben els fons de Madrid Catalunya es va endeutant. A mig 2013 tenia un deute d’uns 50.000 M€, equivalent al 25% del PIB. Inaguantable. Mai no ho podrem pagar!

Si fem un històric de l’espoliació fiscal suportada per Catalunya, trobem uns gràfics de la següent forma, versió CCN i versió Economistes per la independència :

 


 

 

El 1992 el Dèficit fiscal fou d’uns 6.000 M€, que respecte al PIB de l’època representava ja un 8,5% del PIB. El 1996, al començament del primer mandat del PP continuava representant un 8% del PIB. Al final del segon mandat del PP, el 2002, el dèficit fiscal havia escalat fins a 14.000 M€. El 2006 en el quart any de govern Zapatero i començament del segon Tripartit a Catalunya el Dèficit fiscal havia arribat a 14.500 M€, equivalent al 8% del PIB. Les últimes dades disponibles, del 2008 mostren un Dèficit fiscal de 22.000 M€ equivalent al 10% del PIB.

El comportament dels diferents governs espanyols pel que respecta a les Balances Fiscals de les CA ha sigut d’entorpiment sistemàtic de la transparència de les dades. El 1996, 18 anys després de la instauració de la mal anomenada democràcia, els governs espanyols no havien publicat mai les Balances Fiscals. A proposta d’ERC el Congrés de Diputats va accedir a presentar-les. El 2004, 8 anys més tard, encara no havia presentat res. Aleshores els serveis financers de les Caixes d’Estalvis, FUNCAS, i de diversos bancs com el BBVA i el Santander, així com les Cambres de Comerç i les Patronals havien elaborat les seves Balances Fiscals. Davant d’aquesta situació el govern de torn va publicar el 2008 les balances del 2005, que comparant-les amb les elaborades per bancs i caixes eren semblants, encara que a la baixa: Allà on bancs, caixes, patronals, etc, deien una quantitat de Dèficit Fiscal, l’Agència tributària la donava sistemàticament més baixa. Les dades del 2005 són les darreres que els governs socialistes han donat (el 2008). Les institucions privades, sense totes les dades a la ma, han hagut d’elaborar les Balances que es mostren. El govern espanyol no ha tornat a publicar les Balances Fiscals ni amb Catalunya ni amb cap altra CA.

A més a més, l’ATE va embolicar la troca presentant els càlculs de les Balances Fiscals de 6 maneres diferents, donant a entendre que segons els mètodes els resultats són diferents.

El document de l’ATE és el següent:


 

La intenció final, evidentment, era fer que la gent desconfiés de les dades que presentava la Generalitat de Catalunya. El Col·lectiu Wilson ho ha deixat meridianament clar: L’únic mètode a utilitzar és el del Flux Monetari, i no cap dels altres. Vegi’s l’article a:


 

El Dèficit fiscal respecte al PIB. Comparació


La manera de mesurar si el Dèficit fiscal d’un territori és gran o petit es fa relacionant-lo amb el PIB del territori. Per saber si en  una CA espanyola és gran o petit cal comparar el Dèficit fiscal amb el PIB i concretament  veient quin tant per cent de PIB té el Dèficit fiscal. En el gràfic següent és visualitzen els tants per cent del Dèficit fiscal en diferents estats federals, Austràlia, Canadà, EUA, Alemanya, i es comparen amb el català.

 



 

Expliquen els llibres d’economia que el Dèficit fiscal no pot passar del 3% en aquestes condicions ja que en cas contrari l’economia de l’estat federat retrocedeix i pot col·lapsar-se.  Catalunya fa moltíssims anys que està sotmesa a aquest drenatge. El dèficit fiscal era del 4-5% els anys 80 del segle passat i va anar incrementant-se des del 96 fins ara en una cursa folla que no para de créixer. Ara som al 22% (corresponent a un 10,2% de Dèficit fiscal respecte al PIB), amb dades del 2008! El mecanisme és semblant al d’una societat industrial, en principi sanejada i pròspera i que cada any té beneficis, però que fa contínuament préstecs a Madrid (que no tornen) i a més a més retira tots els beneficis any rere any i també els porta a Madrid. L’esmentada societat industrial no és viable!

I Catalunya s’està col·lapsant...

El Dèficit fiscal per habitant. Dades macroeconòmiques


Algunes dades macroeconòmiques:

n  Catalunya: 7,3 milions persones

n  Dèficit fiscal / població  =  3.000 € per persona

n  3.000 € per persona à 12.000 € per familia

  • El PIB és el Producte Interior Brut de Catalunya. El PIB del 2008 fou de 216.923 M€
  • El Dèficit fiscal de Catalunya fou de 22,000 M€. El Dèficit Fiscal / PIB = 10,2%
  • Dèficit fiscal: 22,000 milions €
    • Catalunya: 7,3 milions persones
    • Dèficit fiscal / població  =  3.000 € per persona
    • 3.000 € per persona à 12.000 € per familia
 

La Solidaritat interterritorial i el Principi d’ordinalitat


En tots els estats federals hi ha regions riques i pobres amb una gradació determinada que es pot dibuixar en un gràfic. En aquests gràfics s’hi dibuixen ordenadament de més a menys els PIB del estats federats o CA. Un cop ordenats es calcula la mitja entre els PIBs per càpita de cada CA i es dibuixa també en el gràfic. D’aquesta manera queden uns estats que tenen un PIB/càpita per sobre de la mitja i uns que el tenen per sota.

 
 

En aquest gràfic estan representades les Balances Fiscals de les CA espanyoles, segons les dades produïdes finalment, embolicadament i un sol cop des de la Transició, el 2008 amb dades del 2005. S’amplia més endavant.

Seguidament es procedeix al que anomenen solidaritat que consisteix a que els estats més rics cedeixin part de la seva riquesa als estats més pobres. D’aquest procés se’n diu anivellament. Hi ha dues regles de sentit comú a tenir en compte:

  • Quan un estat cedeix una part de la seva riquesa als altres, aquesta part es calcula de forma que un cop fet l’anivellament el PIB/càpita dels estats més rics sigui evidentment inferior al que tenia originalment però mai pot passar la línia mitja
  • De la mateixa manera l’ordre dels PIB/càpita dels estats no ha de quedar alterat després de l’anivellament. El primer abans serà el primer després, i el tercer abans serà el tercer després i el darrer abans serà el darrer després

En aquest cas paga la pena comparar en el gràfic d’Alemanya els estats de Hessen i de Berlin, primer i últim abans i després de l’anivellament. O els estats de Baviera i de Bremmen, tercer i penúltim.

 


En el cas espanyol, que és una perfecta representació del caos, es pot comparar Catalunya que és el tercer en renda per càpita abans de l’anivellament i que passa a onzè després de l’anivellament caòtic i Extremadura que és el penúltim i que passa a ser el primer...

Ve com anell al dit en aquesta comparació entre Europa i España una cèlebre frase que Valle Inclán en l’obra Luces de Bohemia fa dir al personatge central Max Estrella, poeta, pobre i borratxo: España es una deformación grotesca de Europa. Calen comentaris?

  

Balança fiscal per habitant i any


La Balança fiscal per habitant i any mostra com a les Illes Balears, primera comunitat en renda per càpita li sostreuen 5.319 € a cada ciutadà cada any i a  Catalunya que és la tercera en renda per càpita per habitant i any, a cada ciutadà català li sostreuen 2.704 € cada any.


En contrapartida, a part de les ciutats enormement subsidiades de  Ceuta i Melilla, Extremadura rep un subsidi de 3.143 € per habitant i any, més del que sostreuen a cada ciutadà de Catalunya...

Els estats de l’antiga Corona Catalano-Aragonesa


Quina casualitat, la part mediterrània de l’antiga Corona d’Aragó, la part de territori espanyol que genera el 50% de PIB, una de les dues espanyes, paga molt més del 6%!

D’això se’n diu Espoliació Fiscal!

El diner negre, el Frau Fiscal, l'evasió d'impostos, els paradisos fiscals

 
Podem informar-nos del Frau Fiscal en aquest apunt del Bloc Reflexions:
La conclusió és que els impostos que es recapten a Catalunya quedarien augmentats de més d'un 20% si no hi hagués Evasió d'Impostos. Per tant les xifres que s'expliquen a continuación serien molt diferents i favorables al conjunt del país.

Pressupost de la Generalitat si Catalunya fos un Estat independent


Els diners no surten del cel.

Els estats i les CA viuen dels seus impostos.

 
 

En el cercle central del gràfic s’hi representen la suma de tots els diners que Catalunya paga en impostos estatals a l’Agència Tributària Espanyola. Aquests impostos van sortint de Catalunya al llarg de l’any:

·       Els impostos indirectes (IVA i impostos especials) es van acreditant (devengant) a mida que es produeixen al llarg de l’any fiscal.

·       Els impostos directes (IRPF, Impost de Societats, així com els Impostos de successions, donacions, transmissions patrimonials, taxa sobre el  joc):

o   L’IRPF, es dedueix mensualment dels salaris i passa a l’Agència Tributària espanyola i es compensa quan es presenta la declaració de renda,

o   L’Impost de Societats s’acredita a la finalització de l’any fiscal

o   Els impostos de successions, donacions, etc s’acrediten també a la finalització de l’any fiscal

Les dades dels impostos: IRPF, IVA, IS (Impost de Societats), IE (Impostos especials) i ISuc (Impost de Successions), així com les Cotitzacions de la SS estan extrets dels articles publicats a l’Avui pel doctor Emili Valdero, professor de la UAB:



 

  • Les Cotitzacions a la Seguretat Social (SS) que s’acrediten mensualment no es presenten en aquest gràfic ja que tenen una Caixa única per a tot Espanya. És un impost directe i es veurà més endavant.

Abans de la crisi la Caixa Única de la SS rebia 15 vegades més d'excedents per habitant català que per habitant d'Espanya.

Així s’arriba al cercle de l’Agència Tributària espanyola que recapta uns 63.000 M€ procedents dels impostos pagats a Catalunya. I sense possibilitat de no pagar, de fer un Tancament de Caixes, ja que els diners flueixen automàticament cap a Madrid. S'explicarà en l'apartat El secret més ben guardat.

Es dóna la paradoxa (?) que el criteri per aplicar despeses o inversions a les CA no està excessivament ben definit. Així construir o mantenir edificis monumentals, des del Valle de los Caidos, als Museus del Prado o al Museo Princesa Sofia o al Teatro Real de Madrid, es considera que ha de ser pagat proporcionalment per totes les CCAA en funció de la seva població ja que beneficia a tots els ciutadans de l’estat, però en canvi construir o mantenir el Museu Nacional d’Art de Catalunya o d’altres, ha de ser pagat per la CA corresponent ja que només els beneficia a ells...

El que l’estat retorna és impossible de calcular ja que el que s’ha invertit és sistemàticament molt menys del que s’ha pressupostat. Es pot considerar que està al voltant d’un altre terç o sigui d’uns altres 20.000 M€.

Si se suma tot el que es rep en efectiu o en serveis, inclosa les cotitzacions a la SS, o sigui el Pressupost de la Generalitat de Catalunya, no arriba als 40.000 M€. Vol dir que una tercera part dels impostos pagats des de Catalunya no tornen!

 



5 comentaris:

  1. Hola a tots;
    Sóc una persona de bon caràcter que us ofereix l'oportunitat de realitzar els vostres somnis i els vostres projectes. Es tracta d'una oferta de préstec monetari a totes les persones que ho necessiten amb urgència. Us oferim de 7000 € a 7.500.000 € a totes les persones que poden pagar en un termini raonable. Per obtenir més informació, aquí teniu el meu contacte: ( patrickbernard@e-nautia.email )

    ResponElimina
  2. Hola a tots;
    Estàs prohibit la banca, no pots sortir econòmicament. Per ajudar-vos a adonar-vos dels vostres somnis i projectes, poso a la vostra disposició una oportunitat per fer préstecs a curt i llarg termini amb un 3% d'interès. De 6000 € a 7.000.000 € a totes les persones que puguin pagar. Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: ( patrickbernard@e-nautia.email )

    ResponElimina
  3. Sóc empresari francès i oferiu préstecs de diners a persones que ho necessiten. Ofereix préstecs de 5000 euros a 5.000.000 euros per a totes les persones i la societat que necessiten un préstec. Poseu-vos en contacte amb mi per la meva adreça de correu electrònic per a totes les vostres necessitats de diners. Aquí teniu la vostra adreça de correu electrònic ( patrickbernard@e-nautia.email )

    ResponElimina
  4. Oferir préstecs de diners a persones que necessiten urgentment. De 5.000 euros a 6.000.000 d'euros. Per obtenir més informació, contacti'm per la meva adreça de correu electrònic: ( patrickbernard@e-nautia.email )

    ResponElimina
  5. Hola a tothom Sóc una persona que posa a la disposició de les persones necessitades una oferta de préstecs de diners i pot pagar en un termini raonable. Dono crèdits a un tipus d'interès del 3% en cada sol·licitud. De 5.000 euros a 6.000.000 d'euros per cada sol·licitud i a empreses de necessitat financera. Per obtenir més informació, aquí teniu la meva adreça de correu electrònic: ( patrickbernard@e-nautia.email )

    ResponElimina