Balances fiscals, Dèficit Fiscal i Espoliació fiscal. Comentaris
Hem parlat moltes vegades d’espoliació, en
comentaris de diaris fonamentalment. Ara iniciem una nova visió, per explicar
fil per randa i ordenadament què és això de l’espoliació que estem patint els
ciutadans de Catalunya des de fa molts anys.
Parlarem dels déficits fiscals consuetudinaris de Catalunya. Parlarem de l'espoli fiscal. Parlarem del PIB i la seva relació amb l'espoli. Parlarem del déficit fiscal acumulat amb l'estat español. Parlarem dels mètodes de càlcul de l'espoli i de la intervenció del Col·lectiu Wilson aclarint conceptes, davant de les mentides del Gobierno. Parlarem de la Solidaritat interterritorial i del Principi d’ordinalitat. Parlarem del Frau Fiscal i finalment parlarem de la recaptació d'impostos de Catalunya per l'Agència Tributària Espanyola i de la historia de la recaptació d'impostos per la Caixa Única de la Seguretat Social.
Parlarem dels déficits fiscals consuetudinaris de Catalunya. Parlarem de l'espoli fiscal. Parlarem del PIB i la seva relació amb l'espoli. Parlarem del déficit fiscal acumulat amb l'estat español. Parlarem dels mètodes de càlcul de l'espoli i de la intervenció del Col·lectiu Wilson aclarint conceptes, davant de les mentides del Gobierno. Parlarem de la Solidaritat interterritorial i del Principi d’ordinalitat. Parlarem del Frau Fiscal i finalment parlarem de la recaptació d'impostos de Catalunya per l'Agència Tributària Espanyola i de la historia de la recaptació d'impostos per la Caixa Única de la Seguretat Social.
Comentaris
Els fitxers de comentaris expliquen les
presentacions en pantalla del mateix nom però donant tant material
complementari com es pugui per tal de que el presentador tingui més
possibilitats d’assumir la totalitat de la presentació. De fet els gràfics
d’aquests documents de comentaris són els que degudament ampliats s’han
presentat en les pissarres de paper
En les pissarres de paper hi ha els gràfics i
algun text. Ja varem quedar que el presentador ha d’identificar els textos de
la pissarra com si fossin “xuletes” i per això expliquem tots els detalls que
recordem. Cal llegir aquest document veient simultàniament la presentació de
pissarra.
Gràfic Balança fiscal
La Balança
fiscal serveix per identificar el Dèficit Fiscal. El Dèficit fiscal són diners
que se’n van a Madrid en forma d’impostos i no tornen en forma de diners o de
serveis.
En el cas de
Catalunya com que la Balança fiscal és molt negativa podem parlar d’Espoliació
fiscal. Som-hi!
Gràfic Balança fiscal CCN
És una altra manera de veure gràficament com
hi ha una part important de diners en forma d’impostos procedents de Catalunya
que van a Madrid, i una quantitat molt inferior la que retorna a Catalunya.
PIB
Segons l’IDESCAT definim Valor Afegit Brut (VAB), Consums intermedis
(CI) i Producte
Interior Brut (PIB). En resum:
- El VAB s’obté com la diferència entre tota la producció del país a preu de venda i els consums intermedis per a obtenir aquella producció
- El PIB és el VAB més els impostos
Els PIBs s’obtenen com a suma del VAB més els impostos corresponents.
El VAB de Catalunya és d’uns 193.000 M€
i el PIB és de 210.000
M€.
El VAB espanyol és de 780.000 i el PIB és d’1.050.000
Explicació detallada IDESCAT: http://www.idescat.cat/pub/?id=ceac&n=2.1&m=m
1. Definició de les
variables, segons el Sistema europeu de comptes (SEC)
A continuació s'adjunten les definicions
de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de
Catalunya. Aquestes definicions provenen del Sistema europeu de comptes, que és el reglament
europeu que defineix la metodologia dels comptes nacionals.
1.1. La producció
La producció és una activitat realitzada
sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que utilitza mà
d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.
El SEC distingeix la producció de mercat i
no mercat. S'entén per producció de mercat aquella que es ven a preus
econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels
costos de producció). L'altra producció, la de no mercat, és la que se
subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no
significatius.
La producció s'ha de registrar i valorar
quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció
s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per a la
valoració de l'altra producció, la de no mercat. El preu bàsic és el preu que
els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït,
descomptant els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als
productes.
La producció total dels altres productors
de no mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la
suma dels consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de
capital fix i els altres impostos sobre la producció menys les altres
subvencions a la producció.
1.2. Els consums
intermedis
Els consums intermedis representen el
valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció,
exclosos els actius fixos, el consum del qual es registra com a consum de
capital fix.
Els productes utilitzats com a consums
intermedis s'hauran de valorar als preus d'adquisició i registrar en el moment
en què s'incorporen al procés productiu. En la pràctica, les unitats de
producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que es comptabilitzen
d'un costat les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs i per
l'altra les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els
consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i
les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.
1.3. Valor afegit brut
i Producte interior brut
El valor afegit o valor generat per tota
unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del
sistema. Es calcula com a diferència entre la producció i els consums
intermedis. El valor afegit es pot calcular incloent-hi o no el consum de
capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus
bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou
els impostos menys les subvencions sobre els productes.
El producte interior brut (a preus de
mercat) és el resultat d'agregar el valor afegit brut del conjunt de branques
d'activitat i els impostos nets sobre productes.
1.4. Impostos sobre la
producció i les importacions
Els impostos sobre la producció i les
importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en
espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de
la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis,
la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i
altres actius utilitzats en la producció.
Els impostos sobre la producció i les
importacions es divideixen en: impostos sobre els productes (impostos del tipus
valor afegit, impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els
productes) i altres impostos sobre la producció.
Els impostos sobre els productes són
impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o
servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de
quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor.
Els altres impostos sobre la producció
comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva
participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels
béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la
mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o
operacions.
1.5. Subvencions
Les subvencions són pagaments corrents
sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la
Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els seus
nivells de producció, en els seus preus, o en la remuneració dels factors de
producció. Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres
subvencions a la producció.
Les subvencions als productes són
subvencions a pagar per unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció
pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o
servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge
específic del preu unitari.
Les altres subvencions a la producció
comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents
com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepció feta de
les subvencions als productes.
Gràfic esquemàtic. Dèficit fiscal
En aquest gràfic molt simplificat es veu el
flux monetari que acaba en els 20.000 M€ desapareguts en un núvol. És el Dèficit fiscal!
Catalunya genera un PIB d’uns 200.000 M€.
Catalunya paga uns 63.000 M€ en impostos a Espanya. Espanya retorna
en efectiu uns 20.000
M€, Espanya retorna teòricament (segons els pressupostos que mai no
s’arriben a complir) uns altres 20.000 M€ en pensions, atur i infraestructures,
serveis, funcionaris, Teatros Reales, etc, i uns 20.000 M€ passen al núvol de l’espoliació fiscal.
Evolució del deute de la Generalitat
A mida que no arriben els fons de Madrid
Catalunya es va endeutant. A mig 2013 tenia un deute d’uns 50.000 M€, equivalent al 25% del PIB.
Inaguantable. Mai no ho podrem pagar!
Si fem un històric de l’espoliació
fiscal suportada per Catalunya, trobem uns gràfics de la següent forma, versió
CCN i versió Economistes per la independència :
El 1992 el Dèficit fiscal fou d’uns 6.000
M€, que respecte al PIB de l’època representava ja un 8,5% del PIB. El 1996, al
començament del primer mandat del PP continuava representant un 8% del PIB. Al
final del segon mandat del PP, el 2002, el dèficit fiscal havia escalat fins a
14.000 M€. El 2006 en el quart any de govern Zapatero i començament del segon
Tripartit a Catalunya el Dèficit fiscal havia arribat a 14.500 M€, equivalent
al 8% del PIB. Les últimes dades disponibles, del 2008 mostren un Dèficit
fiscal de 22.000
M€ equivalent al 10% del PIB.
El comportament dels diferents
governs espanyols pel que respecta a les Balances Fiscals de les CA ha sigut
d’entorpiment sistemàtic de la transparència de les dades. El 1996, 18 anys
després de la instauració de la mal anomenada democràcia, els governs espanyols
no havien publicat mai les Balances Fiscals. A proposta d’ERC el Congrés de
Diputats va accedir a presentar-les. El 2004, 8 anys més tard, encara no havia
presentat res. Aleshores els serveis financers de les Caixes d’Estalvis,
FUNCAS, i de diversos bancs com el BBVA i el Santander, així com les Cambres de
Comerç i les Patronals havien elaborat les seves Balances Fiscals. Davant
d’aquesta situació el govern de torn va publicar el 2008 les balances del 2005,
que comparant-les amb les elaborades per bancs i caixes eren semblants, encara
que a la baixa: Allà on bancs, caixes, patronals, etc, deien una quantitat de
Dèficit Fiscal, l’Agència tributària la donava sistemàticament més baixa. Les
dades del 2005 són les darreres que els governs socialistes han donat (el 2008).
Les institucions privades, sense totes les dades a la ma, han hagut d’elaborar
les Balances que es mostren. El govern espanyol no ha tornat a publicar les
Balances Fiscals ni amb Catalunya ni amb cap altra CA.
A més a més, l’ATE va embolicar la
troca presentant els càlculs de les Balances Fiscals de 6 maneres diferents,
donant a entendre que segons els mètodes els resultats són diferents.
El document de l’ATE és el següent:
La intenció final, evidentment, era
fer que la gent desconfiés de les dades que presentava la Generalitat de
Catalunya. El Col·lectiu Wilson ho ha deixat meridianament clar: L’únic mètode
a utilitzar és el del Flux Monetari, i no cap dels altres. Vegi’s l’article a:
El Dèficit fiscal respecte al PIB.
Comparació
La manera de mesurar si el Dèficit fiscal d’un
territori és gran o petit es fa relacionant-lo amb el PIB del territori. Per
saber si en una CA espanyola és gran o
petit cal comparar el Dèficit fiscal amb el PIB i concretament veient quin tant per cent de PIB té el
Dèficit fiscal. En el gràfic següent és visualitzen els tants per cent del
Dèficit fiscal en diferents estats federals, Austràlia, Canadà, EUA, Alemanya,
i es comparen amb el català.
Expliquen els llibres d’economia que el Dèficit fiscal no
pot passar del 3% en aquestes condicions ja que en cas contrari l’economia de
l’estat federat retrocedeix i pot col·lapsar-se. Catalunya fa moltíssims anys que està sotmesa
a aquest drenatge. El dèficit fiscal era del 4-5% els anys 80 del segle passat
i va anar incrementant-se des del 96 fins ara en una cursa folla que no para de
créixer. Ara som al 22% (corresponent a un 10,2% de Dèficit fiscal respecte al
PIB), amb dades del 2008! El mecanisme és semblant al d’una societat industrial,
en principi sanejada i pròspera i que cada any té beneficis, però que fa
contínuament préstecs a Madrid (que no tornen) i a més a més retira tots els
beneficis any rere any i també els porta a Madrid. L’esmentada societat industrial no és viable!
I Catalunya s’està col·lapsant...
El Dèficit fiscal per habitant. Dades macroeconòmiques
Algunes dades macroeconòmiques:
n Catalunya: 7,3 milions persones
n Dèficit fiscal / població =
3.000 € per persona
n 3.000 € per persona à 12.000 € per familia
- El PIB és el Producte Interior Brut de
Catalunya. El PIB del 2008 fou de 216.923 M€
- El
Dèficit fiscal de Catalunya fou de 22,000 M€. El Dèficit
Fiscal / PIB = 10,2%
- Dèficit
fiscal: 22,000 milions €
- Catalunya:
7,3 milions persones
- Dèficit fiscal / població =
3.000 € per persona
- 3.000 € per persona à 12.000 € per familia
La Solidaritat interterritorial i el
Principi d’ordinalitat
En tots els estats federals hi ha regions
riques i pobres amb una gradació determinada que es pot dibuixar en un gràfic.
En aquests gràfics s’hi dibuixen ordenadament de més a menys els PIB del estats
federats o CA. Un cop ordenats es calcula la mitja entre els PIBs per càpita de
cada CA i es dibuixa també en el gràfic. D’aquesta manera queden uns estats que
tenen un PIB/càpita per sobre de la mitja i uns que el tenen per sota.
En
aquest gràfic estan representades les Balances Fiscals de les CA espanyoles,
segons les dades produïdes finalment, embolicadament i un sol cop des de la
Transició, el 2008 amb dades del 2005. S’amplia més endavant.
Seguidament es procedeix al que anomenen
solidaritat que consisteix a que els estats més rics cedeixin part de la seva
riquesa als estats més pobres. D’aquest procés se’n diu anivellament. Hi ha
dues regles de sentit comú a tenir en compte:
- Quan un estat cedeix una part de la seva riquesa als altres, aquesta part es calcula de forma que un cop fet l’anivellament el PIB/càpita dels estats més rics sigui evidentment inferior al que tenia originalment però mai pot passar la línia mitja
- De la mateixa manera l’ordre dels PIB/càpita dels estats no ha de quedar alterat després de l’anivellament. El primer abans serà el primer després, i el tercer abans serà el tercer després i el darrer abans serà el darrer després
En aquest cas paga la pena comparar en el
gràfic d’Alemanya els estats de Hessen i de Berlin, primer i últim abans i
després de l’anivellament. O els estats de Baviera i de Bremmen, tercer i penúltim.
En el cas espanyol, que és una perfecta
representació del caos, es pot comparar Catalunya que és el tercer
en renda per càpita abans de l’anivellament i que passa a onzè després de
l’anivellament caòtic i Extremadura que és el penúltim i que passa a ser el
primer...
Ve com anell al dit en aquesta comparació
entre Europa i España una cèlebre frase que Valle Inclán en l’obra Luces de
Bohemia fa dir al personatge central Max Estrella, poeta, pobre i borratxo: España es una
deformación grotesca de Europa. Calen comentaris?
Balança fiscal per habitant i any
La Balança fiscal per habitant i any mostra
com a les Illes Balears, primera comunitat en renda per càpita li sostreuen 5.319 €
a cada ciutadà cada any i a Catalunya que
és la tercera en renda per càpita per habitant i any, a cada ciutadà català li
sostreuen 2.704
€ cada any.
En contrapartida, a part de les ciutats
enormement subsidiades de Ceuta i
Melilla, Extremadura rep un subsidi de 3.143 € per habitant i any, més del que sostreuen
a cada ciutadà de Catalunya...
Els estats de l’antiga Corona Catalano-Aragonesa
Quina casualitat, la part mediterrània de
l’antiga Corona d’Aragó, la part de territori espanyol que genera el 50% de
PIB, una de les dues espanyes, paga molt més del 6%!
D’això se’n diu Espoliació Fiscal!
El diner negre, el Frau Fiscal, l'evasió d'impostos, els paradisos fiscals
Pressupost de la Generalitat si Catalunya
fos un Estat independent
Els diners no surten del cel.
Els estats i les CA
viuen dels seus impostos.
En el cercle central del gràfic s’hi
representen la suma de tots els diners que Catalunya paga en impostos estatals
a l’Agència Tributària Espanyola.
Aquests impostos van sortint de Catalunya al llarg de l’any:
·
Els impostos indirectes (IVA i impostos especials) es van acreditant (devengant) a mida que es
produeixen al llarg de l’any fiscal.
·
Els impostos directes (IRPF, Impost de Societats, així com els Impostos de successions, donacions, transmissions patrimonials, taxa
sobre el joc):
o L’IRPF, es dedueix mensualment dels salaris i passa a l’Agència
Tributària espanyola i es compensa quan es presenta la declaració de renda,
o L’Impost de Societats s’acredita a la finalització de l’any fiscal
o Els impostos de successions, donacions, etc s’acrediten també a la
finalització de l’any fiscal
Les dades dels
impostos: IRPF, IVA, IS (Impost de Societats), IE (Impostos especials) i ISuc
(Impost de Successions), així com les Cotitzacions de la SS estan extrets dels
articles publicats a l’Avui pel doctor Emili Valdero, professor de la UAB:
- Les Cotitzacions a la Seguretat Social (SS) que s’acrediten mensualment no es presenten en aquest gràfic ja que tenen una Caixa única per a tot Espanya. És un impost directe i es veurà més endavant.
Abans de la crisi la Caixa Única de la SS rebia 15 vegades més d'excedents per habitant català que per habitant d'Espanya.
Així s’arriba al cercle de l’Agència
Tributària espanyola que recapta uns 63.000 M€ procedents dels impostos pagats a
Catalunya. I sense possibilitat de no pagar, de fer un Tancament de Caixes, ja
que els diners flueixen automàticament cap a Madrid. S'explicarà en l'apartat El secret més ben guardat.
Es dóna la paradoxa (?) que el criteri per
aplicar despeses o inversions a les CA no està excessivament ben definit. Així
construir o mantenir edificis monumentals, des del Valle de los Caidos, als
Museus del Prado o al Museo Princesa Sofia o al Teatro Real de Madrid, es
considera que ha de ser pagat proporcionalment per totes les CCAA en funció de
la seva població ja que beneficia a tots els ciutadans de l’estat, però en
canvi construir o mantenir el Museu Nacional d’Art de Catalunya o d’altres, ha
de ser pagat per la CA corresponent ja que només els beneficia a ells...
El que l’estat retorna és impossible de
calcular ja que el que s’ha invertit és sistemàticament molt menys del que s’ha
pressupostat. Es pot considerar que està al voltant d’un altre terç o sigui
d’uns altres 20.000
M€.
Si se suma tot el que es rep en efectiu o en
serveis, inclosa les cotitzacions a la SS, o sigui el Pressupost de la
Generalitat de Catalunya, no arriba als 40.000 M€. Vol dir que una tercera part dels
impostos pagats des de Catalunya no tornen!
Hola a tots;
ResponEliminaSóc una persona de bon caràcter que us ofereix l'oportunitat de realitzar els vostres somnis i els vostres projectes. Es tracta d'una oferta de préstec monetari a totes les persones que ho necessiten amb urgència. Us oferim de 7000 € a 7.500.000 € a totes les persones que poden pagar en un termini raonable. Per obtenir més informació, aquí teniu el meu contacte: ( patrickbernard@e-nautia.email )
Hola a tots;
ResponEliminaEstàs prohibit la banca, no pots sortir econòmicament. Per ajudar-vos a adonar-vos dels vostres somnis i projectes, poso a la vostra disposició una oportunitat per fer préstecs a curt i llarg termini amb un 3% d'interès. De 6000 € a 7.000.000 € a totes les persones que puguin pagar. Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb mi per correu electrònic: ( patrickbernard@e-nautia.email )
Sóc empresari francès i oferiu préstecs de diners a persones que ho necessiten. Ofereix préstecs de 5000 euros a 5.000.000 euros per a totes les persones i la societat que necessiten un préstec. Poseu-vos en contacte amb mi per la meva adreça de correu electrònic per a totes les vostres necessitats de diners. Aquí teniu la vostra adreça de correu electrònic ( patrickbernard@e-nautia.email )
ResponEliminaOferir préstecs de diners a persones que necessiten urgentment. De 5.000 euros a 6.000.000 d'euros. Per obtenir més informació, contacti'm per la meva adreça de correu electrònic: ( patrickbernard@e-nautia.email )
ResponEliminaHola a tothom Sóc una persona que posa a la disposició de les persones necessitades una oferta de préstecs de diners i pot pagar en un termini raonable. Dono crèdits a un tipus d'interès del 3% en cada sol·licitud. De 5.000 euros a 6.000.000 d'euros per cada sol·licitud i a empreses de necessitat financera. Per obtenir més informació, aquí teniu la meva adreça de correu electrònic: ( patrickbernard@e-nautia.email )
ResponEliminaOferim préstecs a entitats privades i comercials amb un tipus d’interès anual molt baix del 3%, amb una amortització d’un any a 25 anys. Donem préstecs entre 5.000 i 500.000.000. Es tracta d’eradicar la història creixent de Bad Credit i també aportar avantatges duradors tant a la nostra empresa com als nostres clients.
ResponEliminaEstàs perdent el son a la nit i et preocupes per obtenir un préstec? Poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic: Ferdickwoodmanhelpfunds101@outlook.com
Oferim un préstec a un tipus d’interès baix del 3%, donem préstecs de tot tipus
* Préstecs personals
* Préstecs de consolidació de deutes
*Capital de risc
* Préstecs empresarials
* Préstecs d’educació
* Préstecs a domicili
* Préstecs per qualsevol motiu
Per obtenir més informació d’emergència, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través de correu electrònic: Ferdickwoodmanhelpfunds101@outlook.com