3. Pensions. Raonaments finals

1.Raonaments finals 

Els Economistes per la independència, sectorial de l’ANC, fan unes consideracions finals o Conclusions:

I també uns Conceptes finals a recordar:

Hem de tenir en compte que Catalunya té un 16% de la població espanyola i aporta un 20% al PIB espanyol.

Fixeu-vos que, pel fet que la generació de riquesa és molt superior a Catalunya que a la Resta d’Espanya, que l’atur a Catalunya és més baix i que Catalunya és la Comunidad Autónoma amb menys funcionaris, resulta que el PIB per càpita (dades de l’any 2009), vegi’s taula al final del treball, comparant els PIB per càpita de tots els estats de la UE-15, és de 28.200 euros per habitant i any i en canvi a la resta d’Espanya és de 23.541.

Fixeu-vos també que segons els punts 2 i 3 d’aquest document de Conceptes finals, si no se signés un tractat “de bon rotlle” entre Catalunya i Espanya, els pensionistes catalans podrien reclamar a la SS espanyola les seves pensions...

Fixeu-vos també que segons el punt 4, aquesta és una de les raons per que Catalunya i Espanya s’han de posar d’acord en els termes de la independència, ja que com en qualsevol divorci caldrà repartir adequadament els actius i els passius d’Espanya i de Catalunya després de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i abans de la separació total. La norma general és que els actius a Catalunya es quedaran a Catalunya i els actius a Espanya es quedaran a Espanya. Per altra part s’han de repartir els actius que no estiguin al seu lloc: exèrcit, ambaixades, museus, d’acord amb el pes relatiu de Catalunya i d’Espanya, per exemple  la població o els PIBs.

De la mateixa manera els passius, deutes, també s’hauran de repartir segons uns determinats criteris, per exemple Catalunya es queda els seus deutes i Espanya els seus.

L’Estat espanyol pot ser que sigui reticent a negociar, però ja es veu que hi està obligat. Si se suposa que el trencament es produeix sense acord i que Espanya continuï amenaçant a exercir el veto per a l’entrada de Catalunya a la UE, mentre no es resolgui el contenciós internacional, Espanya haurà de pagar les pensions dels catalans, i com que el camí entre la península i França passa per Catalunya s’haurà d’imaginar com s’ho organitzarà per tal que les mercaderies que han d’anar d’Espanya a Catalunya o a Europa i viceversa i per tant han de travessar les fronteres, paguin els aranzels entre el que quedi d’Espanya i Catalunya i entre Catalunya i França...

Una Catalunya independent podria pagar les pensions, com a mínim, com ho fa Espanya, segons els experts. Fora pors!!- 

1. Complements

http://bit.ly/1C3HJlT

Una Catalunya independent podria pagar les pensions, com a mínim, com ho fa Espanya, segons els experts

El Consell Assessor per a la Transició Nacional defensa que Catalunya tingui un sistema de pensions públic i de repartiment

Redacció  04 Abr 2015 - 20.18

Durada00:03:00

Dels debats que hi ha al carrer davant la possibilitat d'una Catalunya independent, el de les pensions és dels més populars. Davant la pregunta de si un nou estat català podria pagar les jubilacions, la resposta dels experts és que Catalunya les podria pagar amb, com a mínim, la mateixa fiabilitat amb què ho fa ara l'estat espanyol.

Al món hi ha, bàsicament, dos grans sistemes de pensions. Un és l'anomenat de repartiment,el que actualment hi ha a l'estat espanyol i que consisteix que les cotitzacions delstreballadors d'avui es reparteixen entre els pensionistes d'avui. Per tant, aquest sistema depèn dels nivells d'atur: com més atur, menys diners per pagar les pensions.

L'altre sistema de pensions és el de capitalització. En aquest cas, un treballador estalvia diners en un fons de capital. Al final, els diners acumulats serviran per pagar la seva jubilació. Aquest segon sistema és molt semblant al de les pensions privades.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional defensa que Catalunya tingui un sistema de pensions públic i de repartiment. Un element clau a negociar amb l'estat espanyol serien les dades dels pensionistes.

La tesi de l'economista Elisenda Paluzie, coredactora del capítol sobre la Seguretat Social del Llibre Blanc de la Transició Nacional és que si el que paguem amb impostos que van a Madrid revertissin aquí n'hi hauria per a les pensions i molt més:

"A Catalunya hi ha menys atur, més població activa, sous més alts, i, per tant, genera més ingressos. Per tot això, doncs, té millors resultats econòmics una Seguretat catalana independent que no dins de la caixa única de la Seguretat Social espanyola".

A més d'augmentar l'ocupació, per al professor Josep Gonzàlez, les pensions s'haurien d'equiparar al salari mínim i per damunt del llindar de la pobresa.

Els pensionistes que han generat la pensió a la resta d'Espanya i viuen a Catalunya qui els paga? I els pensionistes que han generat pensió a Catalunya i viuen a la resta d'Espanya qui els paga?

La resposta a aquestes preguntes passaria per una entesa entre Espanya i el nou estat català i amb Europa. Així ho explica Cristina Faciaben de CCOO:

"Seria bàsic que existís un conveni entre el sistema públic de pensions a Catalunya i almenys la resta de països d'Europa".

A més, els experts consultats aposten per un procés pactat en el qual l'estat espanyol facilitaria les dades dels pensionistes al nou estat català. Però hi hauria d'haver un pla B com explica l'economista Elisenda Paluzie:

"Si Espanya opta per la via diguem-ne de morir amb les botes posades, haurem de tenir preparats escenaris de col·laboració ciutadana. Demanar la col·laboració de les entitats financeres perquè et donessin una còpia de la darrera nòmina de pensions que han pagat."

Però el gran repte d'un sistema de pensions, tant si Catalunya és estat com si no, és com es finançarà l'arribada massiva de jubilats del "baby boom", els nascuts entre els anys 1960 i 1970, una allau que, per a alguns, passaria per augmentar el 10% del PIB que ara es destina a pensions.

Pel professor Josep González és un tema per discutir:

"Si diem no, no, és que les pensions no poden passar de cap manera del 10%, les pensions públiques, el que estem fent és condemnar tota la gent futura, que seran més pobres"

Laura Pelai, de la UGT, afegeix:

"Hem de buscar altres mecanismes, com, per exemple, complementar les pensions amb impostos."

Qui ho té molt clar és la gent gran. Ells saben que el que no pot fallar mai són les jubilacions. Tant si s'aconsegueix la independència com si no.